CATALEC ILLUSTRAT
DEL
IV&Ü4 SdNTdCdNd
DE
MARTORELL
PER
Froncesc Santacano Romeu
3J K r <i K
j^*a Jà
f
BARCEU i\. \
Estampa de Viuda Domingo Casanovas. - Ronda Sant Pau. 67
Clixés de C. Murtra
1909
Es propietat del Autor que perseguirá devant
la llei les reproductions de qualsevol part de /'
obra fêta sens permis del mateix.
D. Francesc Santacana Campmany
Fundador del ITîuseu
* 1810 "¡" 1896
5 =1 -7 ' .
MTJSETJ
SAHTACAHA
DE
7X\artorell
r-
AL LECTOR
Com no liavéin d'admirar tan preuades obres, ya
(¡ue tenim el goig de contemplarlas! Consérvalas,
vigilalas constantment, perqué la degradado d'ay-
tals inarevelles. deu ser naotiu de dol pera tothom.
Carta del rej goth Teodoric, .1 Símaco, referintse .ils monu-
ments deis seus estats A fins del V.e sigle )
EL présent Catálec, no es un tractat d' Arqueología, sino un mostruari, hont V arqueo-
leg pugui ordenar, classiñcar y pendre datos, per 1' estudi d' aquella ciencia; descric
lo existent en el Museu, deis temps prétérits, sens lligar uns objectes ais altres, mes
que lo purament necessari pera la clara intelligencia de llur origen. De lo que'n se
la procedencia exacte ho apunto, de lo que no la sé, ó tant sols ne dupto, ho deixo y d' aqui ":i
resulta que de molts fragments (principalment rejoies castellanes), tôt y sabent-ne la proce-
dencia probable, no l'indico, perqué al menys de les existents en el Museu, no pue assegurar
sigui la mateixa y per altre part, el llegidor que tingui interés, en saber hont s' han trovat
exemplars d' aquells, quedará satisfet, llegint obres d'arqueología, algunes de les quais enu-
mero al final.
Pro com tampoc vull que 'I llegidor 's trobi, ab la pesantor y amanerament d' un inven-
tari notarial, he escrit al comensament, una lleugera ullada histórica de conjunt, sobre ils
principáis edificis, d' hont la major part procedeix.
Ademes, sentó necessari advertir qu' aquest Museu es diferent, absolutament diferent
de tots els demés. Al entrar en un d' aquestos, vos trobeu ab files de pedrés ab 1' etiqueta
y número correspondit á cada una y segurament vos fan 1' efecte, deis rengles d' ossos des-
conjuntats y descarnáis y numerats d' un Museu d' Anatomía. Aixó es lo que no 's veu en el
présent, hont ben al revés, s'ha procurât lligar, emparentar uns ab altres fragments, fentne un
tôt armónic, un istil sut géneris, que vé á demostrar, si ja no ho estés prou, que la bellesa en
arquitectura no es esclusiva ni del gótic, ni del románic, ni del Renaixement ni altres istils
arquitectónics antics y modems. Si aixó ha estât correcte, vosaltres ho direu: per ma pari
he trovat aqueixa tendencia v trovantla bona l'he seguida tant qu' he pogut.
X
\
Vull fer una altre advertencia y es que ni un sol fragment, ha estât arrencat de son pri-
mitiu Hoc, ab l'escarpre y el martell del colleccionista atrevit, sino ben al revés, quan la
turba inconscient destruía, quan les mal aconsellades autoritats, manaven aterrar els edificis
que tancaven aquellesjoyes, baix pretext d' incomplertes reformes, llavors fou quan el meu
avi les reculli caritativament, conservan tías y vigilantlas después, de la rapacitat d' alguns
aficionáis, qu' á poder haurien fet, tal vegada en nom de la civiíisació, ús deis destructors ins-
truments avans mentats.
Después d' aqüestes advertencies qu' he cregut capdals, vos prego que els defectes, que
deurán ser molts, los disculpen tenint en compte, no ser escrit per cap literat, ni arqueóleg,
sino per un metje y del demés preneune la bona voluntat de
V
L' Autor
el qui per no serli lícit, per liéis de modestia, fer 1' elogi del Museu, transcriu á tall de Prólec,
les pagines escrites per 1' illustre Castelar en 1' album de la casa:
« A LOS SRES. SaNTACANA:
» Mis buenos amigos: dejo aquí escrita mi felicitación por su bello Museo doméstico. Los
huesos de las edades pasadas constituidos por su arquitectura, no se han perdido para siempre
al estrago del tiempo destructor y de las humanas cóleras, quedan aquí, salvados de los siglos
y de los odios, por la piedad filial de Vds., mostrando como cada persona viva es un tallo que
brota en los espacios del seno de la muerte. Los azulejos extendidos por las paredes como
tapices orientales que deslumhran por sus dibujos floreados y sus colores metálicos; el zócalo
de tantas columnas erguidas junto á los granados y las higueras como árboles animadísimos
de una savia espiritual; desde los frisos romanos hasta los ajimeces árabes y hasta las venta-
nas bizantinas; el plateresco en toda su florescencia junto al gótico en toda su aspiración á los
cielos; tanto blasón de los viejos alcázares destruidos con tantas efigies arrancadas á los al-
tares inundados por la revolución; este ang'el que parece batir sus alas y aquel doctor que
medita con los ojos fijos en sus libros de piedra, puestos al lado de las vírgenes bizantinas, á
quienes devotos sin número habrán dirigido sus preces y moribundos en sus últimas agonías
encomendado sus almas, demuestran como han reunido ustedes aquí un panteón de las edades
en que hay algo divino, algo superior á lo humano, el arte inmortal y la celeste inspiración.
Así no tendrá sentimiento estético quien no se alce al más puro entusiasmo, contemplando
como ha hecho una familia sola por amor al arte y á la historia lo que no puede hacer una
ciudad. Admirado, por este admirable Museo dejo el testimonio de su admiración aquí.
» Martorell, 27 de Septiembre de 1896.
Emilio Castelar.»
En les principáis llibreríes, á casa del Autor, Rambla de Canaletas, 3, pral. y en el mateix
=== Museu a Martorell ■
10
I
ULLADfi HISTORIüñ
Deis edificis antics quals despulles formen lo principa
del
MUSEU
11
ULLADA HISTÓRICA
Deis edífícís antícs quals despulles formen lo
principal del Museu
Couvent de Xtra. Sra. de Jérusalem
En la segona meitat del segle XV, una devota senyora de Sarria, nomenada Rafela Pa-
ges, fou en devota pelegrinació á la Terra Santa, á visitar el Sant Sépulcre y de tornada pasa
per Roma y obtingué del Sant Pare permis per edificar un convent de Monjes, baix 1' advo-
cado de Xtra. Sra. de Jérusalem, costejant ella mateixa la pedra necessaria á 1' obra. Els
concellers acordaren, en 24 de Novembre de 1475, ajudar á la fábrica del convent. Aquest
se constituí sobre un terreno hont havía existit un altre convent de Monjes dominiques, que
foren les primeres en establirse dins les muralles de Barcelona, Y any 1351 y que después se
trasladaren al de Xtra. Sra. de Mont-Sió.
El temple era d' una sola ñau, ab capelles laterals y cripta en 1' ábsis. Tractantse cV una
cojistrucció del sigle XV, 1' istil era naturalment gótic. Contenia un petit claustre que no
arriba á acabarse y en els diferents indrets del edifici existien délicats trevalls que 1' avalo-
raven. Lo notable d' aquest convent era la gran cantitat de rejoles de totes les époques que
el decoraven. El chor de 1' iglesia n' estaba coberta ab unes de molt bon gust de 1' any 1702,
que porta pintat una de les dites rejoles.
Ab motiu ile la crema deis convenís de 1' any 1835, evacuaren les Monjes el convent.
habitant en cases particulars unes, y en edificis escampáis de llur proprietat altres, fins que
tornaren á la antiga residencia en 1846. Durant aquest temps, va servir de quartel. primer á
un batalló de la Milicia Nacional, vulgarment dit de la Blusa, después d' un d' artillería, y
finalment de la guardia civil d' infantería y caballería.
Per últim fou derruit lo poc que 'n quedava, formant avui part 1' antic solar del mercat
de la Boquéría, em los entre les cases de la Rambla de les Flors, deis carrers del Carme y del
Hospital y del antic edifici del Hospital de la Santa Creu.
13
II
Couvent de Ntra. Sra. del Carme
Estaba situât en el carrer del Carme, y Hoc hont avui hi ha els carrers del Dr. Dou y
d' en Fortuny. El cronista Bruniquer fa notar que en 16 de Juliol de 1294 D. Père de Cervelló
va fer una donado, pera que cremessin devant de la Verge del Convent, dues llanties de plata
y per tant en aqueixa fetxa devía estar ya construit. En Campmany creu que 1' obra del con-
vent era de 1287; pro en lo qu' están conformes tots els autors, es en que 1' edifici era del
segle XIII.
Ultimament tenía dos claustres, el primitiva, de 1' época de 1' erecció del convent y el se-
gón construcció del segle XVII.
Quan la crema deis convents del 1835* queda per complert inutilisat el temple, y el rest
de 1' edifici serví d' Universitat Literaria, fins qu' aquesta 's traslada al nou edifici, enderro-
cantse llavors totalment el convent, obrintse nous carrers y aixecañtse -noves cases en lo que
en fou solar.
III
Esglesia de Sant Miquel
Punt de gran controversia, es el destí del primitíu edifici, de construcció romana y qual
paviment de mosaic, se conserva en part en el Museu Provincial. Segons uns fou temple
roma, dedicat á Esculapio, Jupiter ó Neptú, y segons altres entre els quais en Pí y Arimon,
no era mes, qu' uns banys publics. Lo que es cert es que después se convertí en capella cris-
tiana y que en 8 de Maig de 1 147 se desploma, quedant completament destruida.
En el mateix lloc y any comensá á edificarse el nou edifici, que corresponent á 1' época
en que tot just comensaba á introduirse 1' ojiva, fou un deis primers hont s' emplea, com suc-
cehí també ab Sta. Agna y St. Joan de Jérusalem. Va acabarse en nou mesos y tant 1' arqui-
tectura tota, com la volta de 1' esglesia, probaven bé que la construcció pertanyía al segle XII.
En 1868 s' acordá 1' enderrocament de dit temple, y se traslada la fatxada á 1' esglesia
actual de la Mercé, en la part del carrer Ample, hont pot admirarse.
11-
rv
Palan
Aquest edifici, qu' estava emplassat en 1' avui carreree Templaris y en el de Ataúlfo \
altres propers. había pertenescut á 1' ordre militar del Temple y quan aquesta desaparesqué
el Papa, qu' allavors era Joan XXII, concedí tots els bens deis templers y entre ells 1' edifici
en qüestió, á 1' ordre de cavaliers de St. Joan de Jérusalem. Adquirí después el Palau el ca-
bildo y bisbe de Vich y mes tart D. Père el Cérémonies, en quai época 's coneixia ab els
noms de Palau menor; Palau de la Reina; y Palau de la comtesa. Fou después dd Rèy ])<>n
Marti y per lo molt qu' agradava á D. ' Margarida de Prades, la seva esposa, que hi sovin-
tejava les estades, se V anomená Palau de D. Martí. Posteriorment D. Joan Iï'd' Aragóló
dona á D. Gralcerán de Requesens, Governador allavors de Barcelona, v per aquest motín
1' anomenaven Palau del Governador.
La fábrica del edifici era notable y molt poc se 'n conserva. En son interior hi hávía un
saló quadrat, ab una galería d' alfargería, istil Renaixement. També era notable una galería,
aixís mateix del Renaixement, que 's trobava en la part meridional d' un pati quádrat in-
terior.
Com molts altres edificis antics de Barcelona, fou enderrocat, perdentse casi per com-
plert lo mellor que contenía.
Casa Gralla
Aquest edifici estaba emplassat al carrer de la Portaferrissa, enfront del del Pí, y en el
lloc hont s' obre avui el carrer del Duc de la Victoria. Era pertenencia de la casa Desplá y
Gralla, unida avui á la casa de Aytona, Cardona y Medinaceli. La familia Desplá era provi-
nenta de Lleyda, en qual Catedral reposan les despulles de molts de sos avantpasats. Don
Joan Francesc (Tralla y D. Miquel Joan Desplá, eran personatjes importants en la cort, per
los anys de 1501 á 1512. En 1520 fou quan la pubilla d' aquesta casa, s' uní ab el primogénit
deis de Aytona.
El palau en qüestió degué ésser construit en diferentes époques, segons la varietat de
arquitectura, en els diferents fragments. En 1306 en Pere Desplá compra á María Julia una
part del terreny qu' ocupava y segurament debía comensar aleshores la construcció del edifici.
15
No obstant, aixís la fatxada com gran part del edifici sembla ser obra del 1518, dones ex
teix una nota, per la qual los concellers de Barcelona otorgan á Gralla 1' us del aigua que ,
abasteixía la font de la casa y una part de la cual diu aixís: « atenent mes abant la gran
obra que lo dit Mossen Gralla fa fer en la dita sua casa, per lo qual dita ciutat resta mólt
embellida y decorada 25 Novembre de 151S.3 .
Lo mes notable de tot 1' edifici era la fatxada. del mellor gust del Renaixfement en sos
albors y dintre d' ella la magnífica portalada, formada per dos columnes corinties, ab adornos
en els fusts; 1' are. molt ben esculpit, tenía á cada cantó un medalló représentant lluites entre
un monstre,, un lleó y un home. Demunt la cornisa, adornos de fullatje y fruités, sostinguts
per nois. La llinda pessa notable, per lo ben esculturada, es la descrita en el lloc correspo-
nent del présent Catálec. En les bases de les dues columnes, hi había esculpides dues ins-
cripcións que diuen: «Publicae venustati — Privatae utilitate,» que dona lloc á que algún ma-
licies, fes congectures sobre 1' us qu' hauría tingut el Palau, que desaparesqué no conser-
vantse res mes que la dita llinda y els medallons laterals y part del pati que poseeix un par-
ticular de Barcelona.
Y per mostra de com se desfeia Barcelona, en aquell temps, deis seus mes notables edi-
ficis, veigis la manera com adquirí el raen avi aquest precios fragment. Fent obras en la casa
de Martorell y nécessitant pedra per un portal, passa un día, per casualitat, pêl carrer de Pe-
layo y veient entre la pila de pedrés, qu' allavors separaven el tren de Sarria del carrer en el
lloc hont avui hi ha un reixat de ferro, se fixá en una pedra de grosses dimensions estesa
entre altres. Se 'n ana á trovar al encarregat del tren y demanantli la pedra en qüestió li
contesta aquéll, que ja se la podía endur, quedant en lo preu de deu pessetes qu' oferí 1' avi.
Enviada la pedra á Martorell resulta tota trevallada y fetes averiguacions en demanda de la
procedencia llur, resulta ser la llinda del portal principal del Palau deis Grallas, que 's derruí
poc temps avans, per obrir el carrer del Duc de la Victoria y que per sa magnitut la havien
posât allí, essent tot lo demés llensat com á pedra dolenta al mar.
"VI
Sala del Trentenari
S' anomenava aixís per reunirshi en ella el conseil menor de la ciutat ó deis Trenta, es-
pecie de comissió permanent del Ajuntament, creat en 1249 per D. Jaume I d' Aragó y abo-
lit en 1 7 14 per Felip V. Ocupava aquesta sala part del lloc qu' avui ocupa 1' obra nova y fou
construida en 1559, com atestigua una lápida de marbre blanc qu' ab caracters romans deia;
«Essent concellers los magnifies Joan Bonaventura de Gualbes Donzell Miquel Bastida Pere
Barreras ciutadans Antoni Gori Mercader Joan Baga Sastre feren aquesta obra en 1' any
1559». Lo mes notoble d' ella n' era la fatxada d' istil Renaixement, ab vista á un pati inte-
rior, y de gust exquisit. El dintell de la porta estava sostingut per unes hermoses jambes y
damunt d' ell hi havía esculpits en pedra, els bustes deis cinc concellers qu'. erigiren 1' obra,
que son els nomenats en 1' esmentada lápida. El conceller en cap qu' estava en el centre,
-ava tenir en la ma dreta, un paper, en el qu' hi havía escrit ab tinta qu' el temps s' havía
1'»
;Te«dut la següent inscripció: Maximi Deo gratia República Relatores, concoides m Consulaiu
fuere 135c . Dessota d' ells hi havia uns quants medallons ab imatges de virtuts y al costat
uns altres ab bustes de massers. També fou derruida aquesta preciosa fatxada, algún frag-
ment de la cual se conservaba al pati deis taronjers de 1' antiga Audiencia. Lo demés tôt se
perde, podentse sortosament recullir un medalló deis que representaven als concellers, els dos
deis massers, tres représentant les virtuts cardinals y les jambes del portal, constituint una
hermosa representado dintre el Musen, del edifici de que forma ven part.
VII
Convent de Sania Catarina
No m' estendré gaire, parlant d' aquest hermós edifici, un deis mes notables de Barce-
lona y un deis que mes crudelment sofriren de la barbarie é impetuositat del poblé irreflexiu.
En 31 d' ( letubre de 1223, el magistrat municipal cedí als frares de 1' ( >rdre de Predicadors,
unes cases pera construir un nou convent, en el lloc hont hi havía ¡a una capelleta dedicada á
Santa Catarina, verge y mártir. El temple estava aixecat ja fins arrencament de volta, envers
1' any 1252, pro faltant fondos per acabarla. I). |aume 1 d' Axagó, va concedir la creació d1
un impost sobre les mercaderíes que descarregaven al molí. D' aquesta manera devía estar
completament construida 1' esglesia cap á 1' any 126g, ja que en aquest temps estaven cons-
truises les capelles laterals que costejaren D. Berenguer y D.a Blanca de Moneada, quals des-
pulles foren depositades en una urna adosada á la pared de la capella de St. Cinto.
L' edifici tot ell era gótic segons el gust del temps, el temple era gran y constava de
una sola ñau, (algún escriptor li atribueix equivocadament tres naus), el claustre sumament
trevallat v >'\ cloquer un model d' esbeltesa y atreviment.
L' any 1825 ne varen ser foragitats els frares y com que la Revolució havía inutilisat
la parroquia de St. Cugat, la sustituhí 1' esglesia de Sta. Caterina, fins que fou totalment des-
truida, durant la crema deis convenís de 1835, no conservantse apenes cap fragment de tant
hermosíssima obra.
Aquest convent ocupava lo qu' avui es mercat de Sta. Catarina y algunes de les cases
deis voltans.
Convent de Sant Père de les Puelles
El primitiu origen d' aquest convent fou, segons uns, la capella que Lluis el Piados, rey
deis francs, aixecá durant el seti de Barcelona 1' any Soi y que dedica á St. Sadurni, bisbe, y
segons altres el funda directament en un Hoc proper a la capella dita, el compte Suniario
ó Sunyer, dedicando á St. Père y per entrarhi solament senyores solteres, se '1 anomená con-
vent de St. Père de les Puelles, qu' en llati vol dir donzelles y quai nom li queda después.
Mes tart, quan Almanzor prengué á Barcelona, profana el convent, donant lloc á escenes
d' heroisme per part de les monjes, y tant prompte passât aquest période de révolta, fou quan
s' aixecaren 1' esglesia y el claustre románics. 1' últim la part mes important, considérât ar-
tisticament de 1' obra. El formaven sis archs en cada ala, separats en grupes de tres, per re-
forsats cabirons, que li donaven un aspecte de robustes y serietat, essent els archs sostinguts
per columnes aparellades, adornades ab capitells del mellor gust de 1' época. Era, dons, una
bella joia del segle X y una de les mes importans construccions de Barcelona.
Avui solament ne queda del esmentat edifici 1' esglesia, que serveix de parroquia, per-
dentse malhauradament casi bé tôt el rest, dons fora lo existent en el présent Museu y algún
fragment menys important existent al Museu Provincial, tôt lo demés se perde.
Convent de Junqueres
El convent de Sta. Maria de Junqueres, fou ocupat per les monjes 1' any 1300 y estava
situât entre lo qu' avui son carrers de Bilbao, de Junqueres y plassa d' Urquinaona.
L' arquitectura corresponía al primer période del goticisme, molt avans d' arribar aquest
á son période clásic. L' esglesia fou trasladada pedra per pedra al carrer d' Aragô, hont ser-
veix d' esglesia parroquial de la Concepció, y pot veurer 's sempre, per lo quai no la descric.
El claustre era paregut al de Sta. Agna y junt ab lo demés del convent fou derruit, sens con-
servarsen apenes res mes que lo del présent Museu.
+"~
'V
forres de Canaletes
Estavan situadesal cap d' amunt de la Rambla y se comensaren á aixecar en 1377 junt
ab la muralla del tercer y últim clos. Eren de magestuós aspecte y medían 14 varas de dia-
mètre per 37 d' elevació y foren demolides en 1855, ab motiu del non plan d' ensanche.
En la torre dreta hi havi'a una gran porta semicircular que donava al Nort y s' anome-
nava de St. Sever, tenint dit nom esculpit ab Hêtres gotiques demunt 1' are. Dita porta s' obrí
ab motíu d' una peste, después de la quai se feu una professé de gracies á St. Sever en lo
any 1489.
Abdues torres junt ab el portal varen enderrocarse al comensar 1' ensanche, al) 1' objecte
de facilitar la sortida cap els afores per la part de la Rambla, sens haver d' anar á voltar peí
portal del Ángel.
:k:t
Oonvent de Mont-Sió
Pertanyía á religioses dominicanes que después d" haver estât en diferents indrets de la
ciutat y en cases mes ó menys apropiades, de les quais fou 1' última, la qu' hi havía en el lloc
hont s' aixecá después el convent de Sta. Alaría de Jérusalem, se trasladaren finalment al con-
vent de clergues regulars de St. Agustí, dit vulgarment de /rares del sac. existent á la plassa
de Sta. Agna, hont hi havía una capelleta dedicada á Xtra. Sra. de Mont-Sió. d' hont pren-
gué aquest nom el convent. Aquest era sencillísim y sens cap adorno en la fatxada, essent lo
mes notable 1' esglesia d' una sola ñau, y el claustre bella obra del segle xiv ó XV y paregut
al del convent de Junqueres. L' any 1835 degueren les monjes abandonar el convent, servint
allavors de cuartel á la Milicia Nacional, tornanthi después les monjes en 1S46 y venentse '1
mes tart y enderrocantlo pera trasladarse reconstruhint part del convent á la Rambla de Ca-
talunya, hont encare existeix.
11
\
:x:n
Portais de Mai-
La construcció d' aquets portais no ofería res de particular y fou acabada al menys en
part en 1842, si bé no s' enllestiren mai del tôt. Comunicaven la ciutat ab el mar pêl cantó de
la Barceloneta y eren les ultimes portes que 's tancaven, de modo que hi havía una gran
cúrrua de gent qu' havíen fet tart per entrar per les altres portes de la ciutat. L' unie adorno
que cridava 1' atenció eren dos caps de medusa, de gran tamany, un á cada cantó, per qual
forat de boca oberta podien els centinelles vigilar els defores. L' un se perdé y 1' altre es lo
existent en aquest Museu.
XIII
Casa qu" habita Cervantes
Com á dato sobre la mateixa no faré mes que transcriurer lo que diu Pí y Arimón. «So-
bre el baleó del cuarto tercer de la casa número 43 del carrer de la muralla de mar, sobresurt
entre varis adornos, un bust en ait relleu, que segons tradició, representa al inmortal Cervan-
tes y fou posât allí en memoria d' haverhi habitat el príncep deis escriptors espanyols. > El
carrer de la muralla de mar es 1' avui Passeig de Colón y la casa porta avui el número 33.
20
T
Castell de Roca-fori
A poca distancia de Martorell y aprop del i.inii que porta á Castellvi de Rosanés se
trova aquest derruit castell, situât demunt d' une abrupte roca y dominât per una banda per
un altre turó de mes alsada que '1 que li serveix de base. Havía pertenescut als cavaliers
Templers y son origen deu datar de molts anys, corn demostra 1" istil Románic, y els sencills
adornos que figuren en la porta de 1 ' esglesia unie que s conserva de lo primitíu, ademés de
alguna cisterna y trossos de murs, dones la coberta de 1' esglesia que 's conserva en part
també, es de construcció relativament mes moderna, com demostra sa factura. Aquest castell
deuria ésser abandonat, al serho tots els del seu genre, conseqüencia del cambi de condicions
estratégiques, qu' ab el cambi d armament v procediments de guerra s' efectúa. Casi tots els
adornos gravats en les pedrés d' aquest castell, son creus y estrelles geométricament trasades.
Ermita de Sta. Mar^aiïda
A prop també de Martorell y poc séparât del anterior existeix una antiga ermita baix
1' advocado de Sta. Margarida. que dévia ésser en sos bons temps, una hermosa capella romá-
nica si 'ns atenim á lo poc que queda y als capitells que d' ella procedeixen. Cap allá al se-
gle XVI degué sofrir alguna modificado, decorantse allavors ab rejoles blaves de fabricado
catalana, qu' en cantitat bastant regular s' han trovat en la mateixa. L' ermita actual ha per-
dut molt del seu esperit á copia de reformes y embl an qui nades que per arreglarla s' hi han
practicat.
21
I
REJ0LE5
23
Rejoles
NECCIO A.
Rejoles catalanes y valencianes deis segles XV y XVI
A'." i . — F.s 1' escut de 1' Abadesa del convent de St. Pere de les Fuelles D.'1 Isabel Des-
bosch, que governá el convent desde 1517 a 1 321. — Fabricació catalana.
A "." 2. — Imitació catalana de rejola valenciana y 1' exemplar procedeix del convent d'
Agustins de Miralles, entre Martorell y <Telida. — Fah. catalana.
N.° 3. — Imitació com 1' anterior de rejola valenciana y de procedencia desconeguda.—
Fab. catalana.
N.° _/.. Rejola de pavimeni que 's coneix en castellá ab el nom à? olambrillas, de diferents
combinacions. — Fab. valenciana.
N." 5. — Frocedeix del convent d' Agustins de Miralles entre Martorell y Gélida.— F"ab.
valenciana.
N.° 6. - Rejola de mida un xic superior á 1' ordinaria de les rejoles y que per la natura-
lesa del dibuix y els clars y obscurs que presenta, sembla ser quelcom posterior al segle xvi
ó al menys de fins del mateix. Fou trovada junt ab altres fragments del Palau de Barcelona y
es segurament de fabricació catalana.
.Y." 7. — Procedeix de S. Antoni Abad de Barcelona. — Fab. valenciana.
N.° 8. — Armes de Can Aguilera ó Can Auquel de 1' Aguilera en el Plá del Panados. —
Fab. catalana.
A." 9. — Procèdent de la Catedral de Barcelona. Te el dibuix en relleu y gust moresch
alicatat, ja sía de relleu per donarli mes vida ó perqué l'enrejolat fos menys relliscós. En Font
y Gumá creu qu'aquesta rajóla deu ser de les que Pere IV encomená al Batllc General del
Regne de Valencia, ja qu'es notable la circunstancia d'haver sigut colocades en un seti que
comunicava ab el Palau, essent també notable, que d'exemplars com aquest no se n' han vist
en lloc mes — Fab. valenciana.
N.° 10. — Procèdent del claustre de Xtra. Sra. de Jérusalem El dibuix gótic poc detallat,
>
^
"V
4N
representa en la cenefa el cordó de S. Francesh, de quai ordre eren les monjes del convent y
en el centre uns aucells que recorden lo que 's conta de S. Francesh. — Fab. catalana.
N.° //.—Procèdent del convent de S. Geroni de la Murtra, prop de Badalona. — Fabrica-
ció catalana.
Ar." 12. — Representa els atribuís de St. Père y procedeix del convent de les Puelles del
mateix nom. Aigu ha dit, equivocadament, que procedía del castell de Gélida. — Fabricado
catalana.
M." i ?. — Te una mica de relleu que fa que el dibuix resalti mes. — Procedeix del castell
de Centelles. Fab. valenciana.
H." /^. — Procèdent d' un convent qu' ocupava part del Palau deis Ducs de Gandía. — Fa-
bricado valenciana.
A." i 5. — Rejola ab lleug-er relleu quai procedencia ignore -Fab. valenciana.
N.° 16. — Procèdent del paviment del convent de Santés Creus, á la provincia de Ta-
rragona.
A'".0 ij. — Procèdent del convent de St. Domingo de Valencia qu' avui serveix de Capita-
nía General. L' inscripció qu' en una sola rejola es incomplerta din en quatre d' elles: «Bon
régiment; e ab saviesa; e ab sana pensa; ab diligencia». — Fab. valenciana.
N." 18. — Escut del Abad Jaume Valls del Monestir de Santés Creus que governá de 1502
á 1526. Son les mateixes armes que 's trovan al sépulcre de dit Abad en la Sala Capitular del
propi Monestir. — Fab. catalana.
N." ig. — Rejola sencillíssima y altament decorativa dibuixada ab relleu y procèdent del
convent de Ntra. Sra. de Jérusalem. — Fab. catalana.
N." 2o. — Rejola semblanta á las de números 2 y 3 ab el dibuix mes descuidat y quai pro-
cedencia ignoro.
N.° 11 . — Procedeix del Monestir de St. Père de les Puelles. — Fab. catalana.
N.° 22. —Procèdent de Termita de Sta. Margarida de Martorell. — Fab. catalana.
N.° 28 y 24.. — Rejoies analogues á las del n.u 19 y corn ella procedents de Ntra. Sra. de
Jérusalem. — Fab. catalana.
A".0 25. — Es l'escut del abat Porta, que segons Finestres régi el Monestir de Poblet de
1502 á 1526. El sépulcre d' aquest Abat se troba en la sala capitular del Monestir. — Fab. va-
lenciana.
N ° 26. — Rejola verda de mitja fulla, molt usada en les antigües construccions per arri-
madors y sota balcons. L' inclueixo en el catálec per mes que no sigui de gran valor, per la
sencillos y varietat de combinacions á que dona lloch, y ademes lo existir en diferents llocs y
en gran abundancia no li sustreu res de son valor artístic.
N." 2j. — Escut del abat D. Joan de Guimerá, que goberná al Monestir de Poblet de 1564
á 1583. Algú 1' ha atribuida al abad Antón Buada que '1 reg-i de 1499 á 1502. — Fab. valen-
ciana.
N.° 28. — Procèdent del convent de monjos cartuixos de Montelegre, prop de Badalona.
El dibuix conté uns carácters cufies y es de primers del segle XV. — Fab. valenciana
N." 2g. — Escut del abad Père Caixal del Monestir de Poblet. — Fab. valenciana.
N.° 3o. — Rejola blava de mitja fulla. — N' hi havia en diferents edificis antics. Els exem-
plars existents en aquest Museu procedeixen de Ntra. Sra. de Jérusalem.
A\° 3 1 . — Procèdent del palau deis Borjes á Gandía. — Fab. valenciana.
A^'0 32 . — Procèdent del convent de Mont Sió á Barcelona. — Fab. catalana.
N." 33. — Segons un autor es copia d' un exemplar castellá de cuerda seca. F' exemplar
es procèdent de Sta. Margarida á Martorell. — Fab. catalana.
A'.0 34. — Procedeix del claustre gótic del Monestir de Montserrat. — Fab. catalana. Forma
la cenefa del dibuix de la rejola. n.° 63.
N.° 35. — Del convent de Mont Sió — Fab. catalana.
26
.V." 36. — Procèdent del Monestir de St. Père de les Puelles. — Fab. catalana.
A.0 57. Procèdent del convent de Mont Sió de Barcelona. — Fab. catalana.
A".11 3 8. - Si be algún autor diu que d' aqüestes rejoles se n' ignora la procedencia, els
exemplars existents en aquest Museu procedeixen coin 1' anterior del convent de Mont-Sió. —
Fab. catalana.
N.° 3g. — D'aquest exemplar n'ignoro la procedencia. — Sembla ser de fabricado catalana.
N.° 40. — N' hi havía en varis edificis antics de Barcelona. La majoría deis exemplars d'
aquest Museu, son del convent de Ntra. Sra. de Jérusalem. — Fab. catalana.
-V." 41, 42 y 43. — Procedeixen del Monestir de Montserrat. — Fab. catalana.
N." 44. — Rejola de fabricado catalana, copia del dibuix d' una de valenciana y quai pro-
cedencia ignore
N." 45. — Procèdent del Monastir de St. Père de les Puelles. — Fab. catalana.
N." 46. — Mateixa procedencia y fabricado que l'anterior.
xV.° 4/ . — Procedeix del Monestir de Santés Creus, hont n'hi havía en molta abundancia.
— Fab. catalana.
N." 48. — Procèdent del Monestir de Montserrat com les de números 41, 4J y 43 y com
ella del 1530 y de Fab. catalana.
N." 4g. — Procèdent de Santés Creus a Tarragona. — Fab. catalana.
N.° 5o. — Deis nombrosos exemplars d"aquest dibuix existents en el Museu, n' hi hade
procedents del Monestir de Montserrat y d' altres de Xtra. Sra. de Jérusalem. — Fab. catalana.
N.° 5 1 — Procèdent del Monestir de St. Père de les Puelles. — Fab. catalana.
N.°52. — Procedents algúns exemplars de Xtra. Sra. de Jérusalem. —Fab. catalana.
iV.° 5 9. — Procedents com 1' anterior en sa majoría del convent de Jérusalem.- -Fab. ca-
talana.
TV.0 54. — X" ignoro la procedencia. — Fab. catalana.
N." 55. — Els exemplars d' aquest Museu procedeixen d' una antiga casa particular de
Barcelona al carrer de Moneada. --Fab. catalana.
N." 56. — Procedents de la mateixa casa que la anterior. X" hi havía també al castell de
Mataró. — Fab. catalan, 1.
N.° 5y. — Procèdent del convent de Jérusalem. — Fab. catalana.
N." 58. — Els exemplars d' aquest Museu son procedents de la casa de la ciutat de Bar-
celona, haventse 'n trovat també en altres llocs. — Fab. catalana.
A "." 5g. — X' ignoro la procedencia. — Fab. catalana.
N." 60.— Procèdent del Monestir de Santés Creus. — Fab. catalana.
N" 61. — Procedents del couvent de Xtra. Sra. de Jérusalem. — Fab. catalana.
N." 62. — Procedeixen els exemplars d" aquest Museu en sa majoría del convent de Mont-
Sió y algúns del Monestir de Montserrat. — Fab. catalana.
Ar." 63. — Procèdent del claustre gótich del Monestir de Montserrat. (V. el n." 34) — Fabri-
cado catalana.
N.° 6'^. — Procedents de 1' ermita de Sta. Margarida á Martorell. — Fab. catalana.
Ar.° 65 y 66. — Procedents del convent de Xtra. Sra. de Jérusalem y de Olérdola á Sant
Miguel d' Erdol. — Fab. catalana.
N.° 6j. — Del palau deis Borjes á Gandía y de la cartoixa de Segorbe. — Fab. valenciena.
A'.° 68. — -El centro de la rejola figura una catapulta y 1' inscripció del voltant diu: «Vos-
tre virtut de mos merits lo guardo . Procedeix d' una casa del carrer de 1' Avellana de Va-
lencia, propietat del marqués de la Almunia. — Fab. valenciana.
N." 6g, 70 7/ y 72. — Del paviment de la primitiva Catedral de Barcelona. Aqüestes
petites rajóles, si be mes primitives y d'istil diferent de les que composan aquesta secció, las
hi he incluídes, per ser entre tots els grupos del présent Catálec, el mes apropiat per incluirlas.
N." 7-?-— El dibuix d' aquesta rajóla representa una carda y era el distintiu del gremi de ^
panyers de Valencia. — Fab. valenciana.
JV." 74.— N' ignoro la procedencia.— Fab. valenciana.
N° y 5. — Procèdent del paviment de les sales Borgia del Vaticá, manades construir peí
Papa Alexandre VI, d' origen valencia en 1492.— Fab. valenciana.
N.° 76 y 77. — Rejoles qual procedencia ignoro.
J\¡° y 8. Procèdent de 1' ermita de Sta. Margarida de Martorell. — Fab. catalana.
N.° 79- — Rejola catalana qual procedencia gnoro.
N.° 80 al 86. — Com las deis núms. 69 al 72 de les quais son germanes, provenen de la
primitiva Catedral de Barcelona.
SECCIONA .4. Y Ï3
Apendix
N.° 87. — Rejola triangular que devía anar combinada ab altres. Procèdent de la cartoixa
de Segorbe. — Fab. valenciana.
N.° 88. — Procèdent també de la cartoixa de Segorbe. — Fab. valenciana.
N.° 8g y go. — Rejoles dibuixades ab relleu y procedents abdues de la cartoixa de Segor-
be. La segona principalment te un dibuix de marcat gust moresch.
OBSERVACIÓ. — Dech fer una aclaració y es, que de les rejoles catalogades, en sa ma-
joría, n' hi han en el Museu objecte del présent Catálec, varis exemplars, d' algunes d' elles
en gran cantitat, de modo qu' están collocades décorant la casa en combinació ab fragments
arquitectónics; y aquesta observació no deu referirse solament á.aquesta secció de rejoles ca-
talanes y valencianes, sino també y principalment á les de colors deis segles XVII y XVIII
qu' encara existeixen en mes gran nombre. Aixó dona al présent Museu un carácter y origi-
nalitat, que no té absolutament, cap mes Museu d' Espanya, ni del extranger.
28
a
<;^-î
» » %■
«*v¿
tf@3aft
20
2:3
24
IV
■lu
;í5
36
\ I
*á±ááJJ
/ V
VII
18
vin
53
54
IX
59
60
X
61
XI
67
■
Ü9
Ti l
SSSEHgl
e$mie£\
68
*g
71
XII
81
8-¿
NO
XII BIS
88
90
Rejoles
SECCIÓ 13
Rejoles castellanes y árabes
De la majoría d' aqüestes rejoles de la présent secció, á consecuencia d' haver sigut recu-
llides y colleccionades de manera molt diferenta á les de les seccions A y C que foren tretes
directament deis llocs d' origen, n' ignoro la procedencia. Está ciar, que de casi be totes, po-
dría indicar la procedencia, pro sería prenent datos de llibres que tracten del asunte y com ja
he advertit avans que no 'm proposava al escriuror aixó, fer un tractat d' Arqueología, sola-
ment enunciaré la procedencia d' aquelles, qu' he sabut directament, que son molt poques, en
la seg'uretat que 1' intelligent qu' aixó llegeixi, trovará les de les demés com ho he fet jo ma-
teix, axis es que ni tant sols les enumeraré, dons ja ho están en els dibuixos.
N.° 8 y g. — Son procedents de la Catedral de Zaragoza.
N." 16. — Procedeix de 1' Alhambra de Granada.
N." ¡8 y 20. — Procedents també de 1' Alhambra com el n." it> ab el quai fan joch.
N." 2J. — Procedeix de 1' anomenada Judería á Girona, conegut avui també per Montjuich.
N.° 3-f y 35. — Procedents de 1' Alhambra de Granada. Les demés son totes rejoles espa-
nyoles de diferentes procedencies com ja he indicat avans.
XIII
::£r:"icr>s
mm
¿**jt+úí
<ÏSÏ&2^
m
t&m
l:i
XIV
o
Aj^A A** A
17
2(1
XV
30
31
Wl
:: :
ai
37
Mil
::n
; '
M)
m
12
I :
Rejoles
SECCIÓ O
Rejoles de colors deis segles XVII y XVIII
.Y." /. — Quadro de sis rejoles représentant un yerro de flors que cobría les parets del
chor de 1' esglesia de Xtra. Sra. de Jérusalem. En aquest Musen n' existeixen en gran abun-
dancia, de manera qu' ab elles s' ha cobert gran part del menjador, combinantles ab altres
dibuixos.
N.° 2 y V- De dibuix molt semblant y sumament sencill. abdúes procedeixen del cou-
vent de Jérusalem.
X" 4, 5 v 6. — Variants d' un mateix dibuix procedeixen la primera del convent de Jéru-
salem y les altres dues de antigües cases particulars de Barcelona.
.V." 7. — Procedents del convent de Xtra. Sra. de Jérusalem. Les existents en el Musen.
decoran el sofá descrit en la secció de fragments arquitectónics.
X." 8.— Quadro constituhit per 21 fragments, représentant 1' impresió de les llagues de
Cristo á St. Francesch y procedeix del convent de Xtra. Sra. de Jérusalem, quais monjes per-
teneixien á 1' ordre d' aquell Sant.
y." 9. — Quadro représentant á Sta. Eulalia ab la creu, format per 20 rejoles, que proce-
deixen de F esglesia de Martorell.
W /o. — Format per 15 rejoles y procèdent del convent de Xtra. Sra. de Jérusalem.
JV." //.—Representa á St. Pere dibuixat en 12 rejoles, procèdent d' una casa particular
de Martorell.
N.° 12 y /.?.— Rejoles de dibuix paregut: précédents abdúes del convent de Sta. María
de Jérusalem.
X." 14. Dibuix de cenefa procèdent del convent de Xtra. Sra. de Jérusalem y d' una
antiga casa particular de Barcelona.
Ar." 1 5. Dibuix també de cenefa, procèdent d' una casa particular de Barcelona.
.V." 16 y 17. Exemplars qu" existien en varis edificis antics y ademes en 1' esglesia de
Martorell.
iV.0 1 8. — Joch de quatre rejoles per fer el dibuix complert, procèdent de Ntra. Sra. de
Jérusalem.
N." ig. — Procèdent d' una antiga casa particular de Barcelona.
N.° 20, 21 y 12. — Rojoles de gust refinat en el dibuix procedents també del convent de
Jérusalem.
JV.° a3. — Rejola adornada ab una estrella geométricament trasada y de la quai n' hi han
exemplars de diferents mides y de varia procedencia.
iV.° 24. y 25. — Rejoles paregudes també y coin la majoria procedents també del convent
de Jérusalem.
N." 26 y 27 . — Procedents abdúes d' antigües cases particulars del carrer de Moneada de
Barcelona.
N.° 28 y 2Q. — Models exquisits, principalment la segona, de gust altament decoratiu
procedents de Ntra. Sra. de Jérusalem. L' última revesteix en gran part el safreix descrit en
la secció de fragments arquitectônics.
N.° 3o al 35. — Procedentes totes elles de cases particulars de Barcelona, essent les dos
ultimes mes modernes, corn pot judicarse pêl dibuix y colorit molt menys cuidats.
N.° 36 al 41. — Procedents totes de cases particulars de Barcelona.
N.° del 4.2 al 4.7 . — Rejoles originalisimes les dos primeres, de les que no cree hi hagi
exemplars en Hoc mes, y exquisidament decoractives les quatre ultimes, procèdent totes elles
del convent de Jérusalem.
N." del 48 al 77. — Rejoies de les dites d' arts v oficis de la primitiva época de les mate-
xes per lo quai son interesantísimas. Totes elles procedeixen de Ntra. Sra. de Jérusalem.
N." del j 8 al 107. — Rejoies d' arts y oficis en sa segona época de decadencia y poste-
riors á les avans dites é inferiors á elles en dibuix y colorit. S' han recullit en diferents in-
drets y cases particulars de Barcelona y Martorell.
N.° 108 y iog. — Dos hermosíssims quadros de rejola représentant escenes de la vida y
martiri de Sta. Eulalia barcelonesa, procedents de 1' esglesia de Martorell.
./V.0 1 10. — Joch de rejoies figurant una columna salomónica, adornada ab fulles y aucells
procèdent també de 1' esglesia de Martorell y que separava els quadros del martiri de Santa
Eulalia, dos deis quals son els descrits are mateix.
Ar.° ni al 1 18. —Variais dibuixos de cenefa tots ells procedents del convent de Jéru-
salem.
N.° iiç. — Quadret incomplert de 12 rejoles, de dibuix barroc, formant angels y altres
adornos de 1' esglesia de Martorell.
N.° 120. — Joch de rejoles formant un bonic jerro, procèdent d' una casa particular de
Barcelona.
N.° 121. — Rejoleta petita procèdent del convent de Jérusalem.
N.° 122. — Rejoles de dibuix descuidat, pro d' efecte, procedents del convent de Jéru-
salem.
N." 123. — Jerro parescut al de n.° 1 procèdent del convent de Jérusalem y que sembla
ser anterior á n' aquell.
N.° 1 24, 125 y 126. — Rejoles totes tres procedents del convent de Jérusalem.
N.° .r.27.-— Jerret procèdent d' una casa particular de Martorell.
N.° 1 28 al i32. — Rejoles de diferents dibuixos procedents de cases antigües particulars
de Barcelona, menos les dos ultimes de Martorell.
N.° i33.— Grupo de rejoles procedents d' un altar lateral de 1' esçlesia de Martorell.
32
XVI 11
--©
c.
HflH
A '
S \u
XIX
\\
■ 1
\-¿
13
15
XXI
18
l!)
20
c.
XXII
;-_^<5v
26
28
29
Wlh
3(1
32
C.
34
35
XXIV
■7*i I )
'M
ÍO
c.
XXV
¡.:
w
44
46
47
XXVI
i s
50
53
i
XXVII
L T fi
58
XXVIII
.'il I
t>2
XXIX
71
XXX
-©
y?" '
72
as*
fitfSfc
76
XXXI
78
Ht
7
r
/TS
\ ^
■
79
so
si
82
"étjf\
X
XXXI I
84
86
•s:
Ss
89
xxxin
'Il
95
XXXIV
I 'I! I
lili
\ \ \ V
102
103
lOi
1 1 (5
107
\\.\v
X.WVil
109
XXXVIII
117
v
—
¿r
112
^H
%?fr^
[14
¡=a !~LJ>
11(5
I1U
Q
I
XXXIX
-®
v «■:■ \j ■ * ¿r
i
Ms
i
120
XL
l¿¿
121
125
126
XLI
«
^ s ' XA \
.¿~
"
lü"
»
ÏM
128
129
-■
:
^
13)
[32
II
FRAGMENTS ñRQUITECTÓNICS V ñLTRES
OBJECTES
33
Fragments arquítectónícs y altres objectes
Fragments arquitectónics
Per la convenient exposició ordenada y numerado, de tots els fragments qu' integran
aquesta secció, he tingut en compte la col-locació en el Museu, de tots ells, ja qu'estant col-lo-
cats en fatxadas y combinacions diferentes, seguint les mateixes, se pugui fer carree mes fa-
cilment de la procedencia de cada un d' ells. Aixís dones, al descriurer cada part del edifici
que forman, se trovarán fragments de diferents indrets y ademes combinats ab rejoles, que no
faré mes que notar, sens descriurelas, puig ho están ja en les seccions corresponents. á les
que 's pot consultar.
Patxada ponent del eos d" ediñei del Musen
N.° del i al 6.— Forman aquexes sis pesses, quatre jambes, dos d' elles ab la base co-
rresponent y procedeixen totes de la portada del Saló del Trentenari de la casa de la ciutat
antiga de Barcelona. En el Museu les dos mes curtes sostenen una llinda de pedra qu' es des-
criu en el n.° 7 y les dos mes altes ab llurs bases, sostenen una altre llinda mes grossa, des-
crita en el n.° 8. Entre unes y altres ab les corresponents Uindes, forman dos portais, inclós
1' un dintre 1' altre y l* espay que deixen está decorat ab rejoles del sigle XVI, que son les
senyalades en el Catálec ab el número 53 de la secció A de rejoles.
AT.° 7- — Robust codol procèdent del convent de Sta. María de Junqueres y en el que 1'
unie adorno es un ben trevallat escut, quarterat, sostingut per dos angels y rematant en una
corona.
iV.u 8. — Llinda molt mes gran que I' anterior, procèdent del Palau del Dm h de Medina-
celi, conegut per casa Gralla.
N." o, 10 y 11. — Tres medallons représentant en relleu, el del mitx un conceller y els
laterals dos massers, procedents de la sala del Trentenari de 1' antiga casa de la ciutat de
Barcelona.
35
N.° 12. — Magnifie escut gótic, aguantat per tres angels procèdent del convent de Nostra
Sra. de Jérusalem.
N.° i3 y 14. — Dos escuts inscrits en un poligon, 1' un de Catalunya y 1' altre particular
y procedents abdós com 1' anterior de Ntra. Sra. de Jérusalem.
N.° i5 y 16. — Dos escuts collocats un á cada cantó de la llinda gran, tots dos iguals, ab
el camp partit diagonalment ab un llebrer en la part superior y un lleó coronat en 1' inferior,
procedents del convent del Carme.
N.° 77, 18 y ig. — Tres bonics medallons del Renaixement procedents de la sala del
Trentenari; estan collocats, dos, els que representan la Fé y la Caritat, dessota 1' ampit de la
finestra de 1' esquerra (mirant) y el tercer que representa 1' Esperansa en igual Hoc de la fines-
tra de la dreta.
N ° 20, 21 y 22. — Finestra, quai treball principal es la llinda, aguantada per dos caps,
procèdent d' una casa particular, de pertenencia de les monjes Jerónimes.
N.° 23. — Escut de Catalunya molt ben trevallat, procèdent del Palau de Barcelona, que
está collocat al demunt de la finestra are descrita.
N." 24. y 25. — Les dues jambes de la finestra de la dreta (mirant). Son de terra cuite ent-
motllada ab dibuixos del Renaixement de lo mes rie y sumptuós que pot imaginarse y que
procedeixen d' una galería del Palau de Barcelona.
,/V." 26. — Llinda de la mateixa finestra, que porta escrits ab caracters gótics el nom de
Sant Sever y procedeix del portal d' aquest nom, de les Torres de Canaletes.
N.° 27. — Escut procèdent del convent de Jérusalem, col-locat al demunt de la mateixa
finestra.
N° 28 y 29- — Dos escuts col-locats lateralment, dessota 1' ampit de la mateixa finestra,
procedents també del convent de Jérusalem.
N.° 50, 3/ , 3 2 y 33. — Quatre escuts repartits en la part superior de la fatxada que 's des-
criu y que comptant d'esquerra á dreta representan: el primer un moltó, y era del gremi deis
carnicers; el segon ab quatre cuarters en dos deis quais hi ha un arbre y en els altres dos una
flor de lis; el tercer es l'escut del Carme; y el quart una enclusa, tenalles y martell, y era del
gremi deis manyans. Tots quatre procedeixen del convent del Carme.
N.° $4- — Escut aguantat per dos angels, col-locat en la part superior de la fatxada, en
l'angul d'aquesta ab la següent. Procedeix del convent de Jérusalem.
Fatxada Nort del eos d- edifici del Museu
N.° 35 al 4.1 . — Son els socols, columnes, capitells y archs que forman el portal d' aquesta
fatxada y constituhien tal com son posats aqui, un are del claustre románic de St. Pere de
les Puelles, unicament que en aquest les columnes eren aparellades.
N.° 42. — Fragment petit de marbre blanch, représentant un frare ab un llibre obert á les
mans, col-locat en el centre frontal are descrit. Era de Poblet.
N.° 43. — Ampit de 1' única finestra d' aquesta fatxada, de pedra vermella, adornada ab di-
buixos geométrics, procèdent del derruit castell-convent de cavaliers Templers, de Rocafort,
en els voltants de Martorell.
N.° 44 al 48. — Socol, columna, capitells y archs d' una finestra bipartida, ab el capitell
36
adornat d'amples fulles, procèdent d' una casa antiga de la devallada de Viladecols, de les
monjes Jerónimes.
N.° 49.— Escut col-locat al demunt & aquesta finestra. Procedeix del convent de Jérusalem.
N.° 5o y 5/.— Dos escuts col-locats lateralment en la part superior de la fatxada y que fan
joch ab els quatre de la fatxada anterior y corn ells procedeixen també del convent del Carme,
corn els parescuts del safreig que 's descriurá mésendevant.
Fatxada Nort de la Casa-Museu
.V." 52. — Clau de volta octagonal ab caps d' angel en els vuit anguls y un St. Crist ab dues
imatjes al centre, procèdent del convent de Sta. Caterina de frares dominics. Está col-locat
en el pany de paret entre els dos balcons deis baixos.
N.° 5$. — Clau de volta en la quai hi ha esculpits dos angels que aguantan un escut suma-
ment quarterat. Está col-locat en el pany de paret lateral de 1' esquerra (mirant) y procedeix
del convent de Jérusalem.
iV.° 54. -Escut col-locat en el pany lateral de la dreta. Está aguantat per un ange] y pro-
cedeix corn 1' anterior del temple de Jérusalem.
Al dessota de cada un deis fragments anteriors y entre les obertures de la paret hi ha
empotrades en la mateixa y formant arrimadors moites rejoles corresponents á las de n.os 41,
45, 46, 48, 50, 59, 60 y -¡2 de la secció A de rejoles del Cata lee.
N.° 55.— Escut sostingut per dos angels col-locat al primer pis de la fatxada y serveix de
peu á 1' estatua del número següent. Es procèdent del convent de Jérusalem.
A." 56. — Verge románica de marbre blanc col-locada sobre el fragment précèdent. D' es-
tructura primitiva y bastant atacada peí temps, fou trovada á Martorell fent unes excavacions.
N." 57. -Un escut de pedra de regulars dimensions aguantat per dos angels y col-locat
en la part superior de la fatxada. Es procèdent d' un convent antic de Cervera. Al igual que
al pis inferior hi ha en aquest uns arrimadors de rejoles deis sigles XVII y XVIII correspo-
nents ais números 23 de la secció A, 2 y 13 de la secció C y algunes altres de les enumerades
al descriurer les rejoles.
Escala principal
N." 58 y 5g. — Dos bolas, una de pedra en la part inferior y 1' altre de fusta de palo-
santo, procedents la primera del convent del Carme y la segona del convent de Jérusalem.
Entre els dos pilans que sostenen aqüestes boles, s' exten la verana, coberta de rejoles deis
segles XV y XVI de les descrites en la correspondit secció d' aquest Catálec.
37
Constructions del jardí
N.° 6o. — Pedra devantera del sofá. Forma un fris dividit per uns grupes de tres estries
en cinc espais, en els quals hi ha esculpits espasas, cascos y altres trofeigs de guerra y té tot
ell un marcat carácter roma. Procedeix de la porta d' una antig-a casa del carrer del Hospital
que perteneixía á les monjes del convent de Jérusalem ab el qual comunicava.
N.° 6 1 y 02. — Son les dos pedrés laterals del sofá y son la part superior de dues colum-
nes cantoneres ab el capitell correspondit, procedents del convent del Carme.
N.° 65. — Fragment représentant un ángel ab un llibre á les mans que corona el sofá y
procedeix del convent de Jérusalem.
El fondo y asiento del sofá el formen rejoles de colors del sigle XVII constituhides per
exemplars detalláis en la secció de rejoles del Catálec.
N.° 64. — Fragment molt ben esculturat représentant un ang-el y qu' está collocat ser-
vint de dovella sota la peana de 1' estatua de St. Antoni del n.° 67 y procecieix del convent
de Sta. Caterina.
N.° 65. — Pedra sencilla no molt trevallada, pro de correctes líneas que serveix de peana
á St. Antoni y qual procedencia ig-noro.
N.° 66. — Abac de capitell de marbre blanc ab sencills rosetons per adorno qu' aguanta
á St. Antoni. Procedeix d' una antiga casa particular de Barcelona.
N.° 67. — Hermosa estatua de marbre blanc représentant á St. Antoni, ab un llibre y una
campana en la ma y un porc ais peus. Es d' un trevall molt ben exécutât y procedeix del
altar major del renombrat cenobi de Poblet.
A." 68 y 6g. — Dues petites dovelletes ab sencills rosetons, col-locades aguantant els pi-
lars que sostenen 1' hornacina.
A\° yo. — Hornacina en forma de petxina, de gust serio que porta gravada en son front
una inscripció incomplerta y la fecha de 1' any 1687. No faig constar la procedencia per tenir
certs duptes respecte d' ella.
N.° y 1 . — Escut de Barcelona adornat de fulles al voltant y coronat per una rata pinyada
y un casco. Está collocat al demunt de 1' hornacina de St. Antoni y porta gravât en la part
inferior la fecha de 1696. Procedeix del sobre portal de la casa dita del Pastim, edificada en
aquella fetxa per 1' Administrado Municipal en el carrer deis Tallers después del célébrât
Rebombori del pa.
N.° y 2 y y 5. — Dos escuts parions deis qu'. adornen les dues fatxades del eos d' edifici
primerament descrit y cora ells procedents del convent del Carme.
Els fragments précédents (del n.° 64 al 73) combinats ab rejoles de colors, corresponents
á varis exemplars deis descrits en la secció C de rejoles, forman un artístic safreix que de
primer entuvi sembla un altar.
2V.° 74. — Cara á cap de medusa de grans dimensions, procèdent del portal de mar, exis-
tent fins no fa molts anys en la muralla de Barcelona, donant al Pía del Palau.
N.° y5, y 6. y y y . — Base, columna y capitell qu' aguantan una piqueta y procèdent 1' úl-
tim d' una casa particular antiga del carrer de Moneada.
N." y8. — Pica de pedra vermella ab una ma que simula aguantarla, y que constituhía la
pica d' aigua beneita d' una ermita antiga propera á Martorell.
N ." 79 al go. — Quatre columnes estriades ab els capitells y bases corresponents, ó sia
tres pesses cada una procedents deis archs inferiors del claustre gótic del convent del Carme.
38
N.° 91. — Clau de volta que per sa factura sembla ser del sigle xvn ó xvin y procèdent
de 1' esglesia de Martorell.
N.° 92. — Águila de pedra delicadament trevallada ab dibuixos gótics procèdent de la ca-
tedral de Barcelona, hont estava destinada.
Els fragments anteriors desde el n.° 74 constituheixen un templet ó glorieta ab una font
en son interior, están la coberta tapisada de rejoles verdes deles de mitxa fulla.
N.° 93.— Fragment représentant un monstre col-locat aguantant la peana de l'imatge
de n.° 95 y que procedeix del convent de Jérusalem.
AT.° 94. — Capitell adornat ab flors arrosetonades en les quatre cares, que serveix de peu
al Sant y quai procedencia ignoro.
N." 95. — Sant desconegut représentant á un bisbe ab casulla, un llibre en una ma y lo
altre en actitud d' esplicar quelcom y ab un animal que sembla un gos als peus. Es de marbre
blanc corn el St. Anton i avans descrit y corn ell procèdent de 1' altar major del Monestir de
Poblet. Ultimament he suposat que representa á St. Blay.
N.° q6. — Ángel, hermosa y delicadament esculturat ab les ales exteses en actitut de volar,
portant en les mans una corona. Procedeix del convent de Jérusalem.
N.° 97, 98 y 99. Bonics escuts trevallats en pedra y policromáis, tots tres iguals, dos
d'ells col-locats en la galería y 1' altre soit, procedents tots del convent del Carme.
N.° /oo. -Clau de volta que porta esculpida la Anunciació de Ntra. Sra. y col-locada al
demunt del baleó del terrât. Procedeix del convent de Jérusalem. Combinats ab els fragments
desde el n.n 93, está coberta la paret formant coin un tapis de rejoles de colors en número de
algunes centes, ab un quadro representatiu del martiri de Sta. Eulalia al mitj, format tôt per
exemplars descrits en la secció C de rejoles del catálec.
iV.° 101. — Dovella représentant un testa, que procedeix del convent de Junqueres.
iV.° 102. — Mare de Deu de marbre blanc, de factura gótica y excel-lent trevall procèdent
del convent de Sta. Caterina.
iV.° 10 9 al /08. — Fragments intégrant una bonica y esbelta ñnestra bipartida gótica pro-
cèdent d' una casa particular antiga de Barcelona.
N.° 109 al 118. — Bases de diferentes mides y trevall, pera columnes y qual procedencia
es varia y sens importancia.
N.° 119 al 122. — Quatre abacs de respectius capitells, algún d'ells corresponents als
que s' descriurán mes endevant.
N." 1 20 y ¡24.. — Dos testes de pedra, un xic acaricatu rades y que provenen de 1' esglesia
del convent del Carme, quai orgue figuraven sostenir.
N." 1 25 y r 26. — Dues testes acoblades provinentes d' una antiga casa de Barcelona en
la que sosteníen la Uinda del portal.
JV.° 127. — Una pedra cantonera en la que hi ha figurât en ait relleu un lleó, que segura-
ment es el símbol d' un deis quatre evangelistes, procèdent de la capella de St. Miquel, al
costat de la casa de la ciutat de Barcelona.
N.° 1 28. — Un' altre pedra ab un lleó també esculpit, semblant un poc al anterior y pro-
cèdent del convent de Jérusalem.
JV.° 11Q. — Una columna salomónica ben trevallada, procèdent d' una escala, d' una casa
particular de Barcelona, al carrer de Moneada.
.V." 130. — Part de columna y capitell adosats á la paret procedents del convent del
Carme.
N." l3i y 132. — Parts superiors de columnes, adosades á la paret, ab els capitells pro-
cedents del convent de Jérusalem.
.V." ï3g al i35. — Mitjos capitells de paret gótics qual procedencia ignoro.
::!'i
N.° 1 36. — Un escut ab la creu de Calatrava y la fecha de 1638 procèdent de 1' esglesia
del convent del Carme.
N.° i3y. — Una pessa de pedra gran que segurament sería una base de columna ab 1' in-
signia del Carme y procèdent de 1' esglesia del convent d' aquest nom.
jy.° 1 38 — Llinda de pedra ab un angel al mitj y un bust en ait relleu á cada cantó, que
procedeix d' una casa del paseig de Colón, hont segons la tradició habita Cervantes.
N.° i3g y 140. — Dues columnes del claustre gótic del convent del Carme, iguales á les
del mateix puesto descrites anteriorment.
N.° 141. — Petit fragment représentant un cap de frare procèdent del Monestir de Poblet.
N.° 1 42. — Fragment petit que representa en baix relleu un frare y que procedeix també
de Poblet.
N.° '.43 . — Hermosa capella barroca trevallada ab molta delicadesa y gust sobre fusta, ab
1' imatge de la Mare de Deu del Roser. Col-locada al Menjador.
N.° 144 al 163. — Varis objectes de vaixella deis segles XVI y XVII procedents del con-
vent de Jérusalem.
N.° 164 y t65. — Dues ánfores romanes trovades en unes excavacions.
N.° 1 6 6. — Bonic retaule gótic représentant á St. Esteve procèdent del antic convent de
Caputxins de Martorell.
./V.0 167. — St. Crist románic de metall esmaltat y d' aspecte que recorda les figures egip-
cies. Fou trovat en unes excavacions á Vilafranca del Panades.
N.° 1 68 al iji. — Quatre hermosos escuts policroms, dos d' ells iguals provinents del
convent de Jérusalem.
AT.° 772. — Jerra de terra barnisada de gust moresc qu' existía dalt del campanar de
Abrera.
N.° Ij3. — Capitell adornat de fulles finament trevallades y col-locat al costat del pou.
Procèdent de la Catedral de Barcelona.
Capítells
N.° 174- — Bonic capitell procèdent d' una antiga casa pairal de Martorell.
N.° iy5. — Capitell románic adornat ab una estrella geométricament trassada, procèdent
del castell deis Templers de Rocafort á Martorell.
N.° 1 76. — Capitell bizanti ab quatre animais per adorno procèdent del Monestir de
Poblet.
N.° 177. — Primitiu capitell de sencilla factura procèdent d' un edifici antic de Martorell
qu' havia servit de presó.
N.° 178. — Procèdent del Monestir de Sta. Maria de Ripoll.
N.c ¡7Q- — Capitell ab testes al voltant procèdent del primitiu claustre románic del Mo-
nestir de Montserrat.
40
X." i So, i Si y i 82.— Capitells románics sencillament labrats, procedents de 1' ermita de
Santa Marg'arida, prop de Martorell.
.Y." ¡83. — Capitell petit dc-1 segon pis del claustre del conveut del Carme.
X." i8jal i8y. — Capitells iguals ó molts semblants ab dibuixos practicáis en ba i x re-
lien. Procedents de diferentes cases particulars de Barcelona.
X.' 188. — Capitell de molt bon gust procèdent del convent del Carme.
N." 18g y igo. — Capitells ben trevallats y conservats procedents d' una antiga casa del
carrer de Moneada, á Barcelona.
X." 1 g 1 y 1 Q2. — Capitells molt en boga en el gótic, formant adornos de fulles procedents
de cases antigües de Barcelona.
X." /93- — Capitell bizantí de dibuix primitiu y qual procedencia ignoro.
AT.° ig.f. al 2 0-j.. — Capitells de varis models parescuts freqüentment usats en 1' arquitec-
tura gótica y que per caréixer d' importancia la llur procedencia qu' es variada deixo de
consignarla.
Bibliografía
Barcelona vella. — 1906. Publicat per La Ilustrado Catalana; colleccions de la Ilustrada
Catalana.
Una excursión por Cataluña. — Por D. Cayetano Cornet y Más, 1888.
Marriat. -Histoires des poteries, faïences et porcelaines, 1866.
Jacquemart.— Histoire de la céramique. Etude descriptive et raisonné des poteries de tous
les peuples. 1 873.
Champfleury. Bibliographie céramique, nomenclature analitique de toutes les publica-
tions faites en Europe et en < >rient sur les arts etc. 1881.
Les carrelages historiés du moyen-age et de la Renaissance— Par Henri Mon-
ceaux, 1887.
Andrés Avelino Pi y Arimón. -Barcelona antigua y moderna.
Font y Gumà. — Rejoies catalanes y valencianes, 1906.
FI
41
XI.II
XI, III
35 al 51
XLIV
19 y 23 al 29
XI.V
04 al 73
\I.VI
05
O
XI. VII
i w.
XLVI1I
LI
lu
lui
L1V
LV
: i
\
LVI
LVI1
LVI1
I. IX
LX
LXI
176
Fí
©
CATALOGUE ILLUSTRÉ
DU
rroñvín sflmvicdNd
DE
MARTORELL
(ESPAGNE)
PAR
François Santacona Romeu
TRADUIT DU CATALAN
PAR
Xj^TTIRIEILTT LORBITZI
Professeur de 1' Alliance Française et des Ecoles Françaises á Barcelone
JS£L JâO.
tï A RCELON E
1909
L' Auteur se reserve tous les droits de re-
production partielle on totale de /' œvre.
Chez tous les bons libraires, chez l'Auteur, Rambla, de Canaletas, 3, pral. Barcelona et dans le
Muséum même de lïlartorell =
4-
AU LECTEUR
Combien ne devons-nous pas admirer de si pré-
cieux chefs-d'œuvre, nous qui avons la joie de les
contempler! Conserve-les, veille sur eux constam-
ment, car leur dégradation doit être un motif de demi
pour tous.
(Lettre du roi «oth Théodoric à Simaco, se référant aux monu-
ments de ses états vers la fin du V si
CE Catalogue n'est pas un Traité d'Archéologie, mais seulement un recueil d'échanti-
llons ou l'archéologue peut prendre, ordonner et classer des notes relatives à l'étude
de cette science. Nous décrivons les obgects existant dans le Muséum, sans faire entre
eux d'autres rapprochements que ceux qui sont indispensables pour l'intelligence de
leur origine. Nous ne signalons que la provenance des fragments sur laquelle nous n'avons
aucun doute; nous passons sous silence celle qui nous paraît douteuse; cela fait qu'elle man-
que pour beaucoup d'entre eux (particulierment pour les carreaux castillans); vous pourrez la
trouver en consultant des ouvrages d'archéologie dont quelques titres figurent à la fin de ce
Catalogue.
Alais comme nous n'avons pas voulu vous exposer à la lecture fatigante et ennuyeuse
d'un inventaire en règle, nous donnons au debut, une légère vue d'ensemble historique sur
les principaux édifices dont les dépouilles ont contribué à former nôtre Muséum.
Nous croyons important de signaler que ce Muséum diffère complètement des autres du
même genre. En effet, en pénétrant dans ceux-ci, vous vous trouvez en présence de longues
files de pierres et des fragments avec leurs étiquettes et leurs numéros correspondant, ce qui
vous produit certainement le même effet que la vue de ces ossements isolés, décharnés et nu-
mérotés des muséums d'Anatomie. Ici, au contraire, nous avons utilisé les divers matériaux
de manière à ce que leur ensemble constituât un tout harmonieux d'un style sui generis; il dé-
montre en effet, une fois de plus, que la beauté architectonique n'est l'apanage exclusif ni du
gothique, ni du byzantin, ni de tout autre style ancien ou moderne. Cette idée qui nous a ins-
piré, plairá-t'-elle à tout le monde? Quand à nous, l'ayant trouvé excellente, nous l'avons
suivi rigoureusement et avec enthousiasme.
Nous ferons aussi remarquer que pas un des fragments de la collection n'a été arraché
violemment avec le pic de l'antiquaire démolisseur. Bien au contraire, quand la foule incons-
ciente détruisait, quand les autorités mal inspirées, ordonnaient, sous pretexte de prétendues
réformes, la démolition des édifices qui renfermaient de tels joyaux, ce fût alors que notre
aïeul les recueillit charitablement, les conserva et les protégea plus tard contre ceux qui. au
nom de la civilisation, auraient peut-être contribué à leur perte définitive.
Apres tous ces avertissements que nous avons jugés indispensables, nous vous demandons
beaucoup d'indulgence pour les nombreux défauts de notre ouvrage, qui n'est l'œuvre ni d'un
archéologue, ni d'un écrivain, mais d'un médecin. Vous ^pouvez toutefois être certains de la
bonne volonté de
L' Autor
qui, ne pouvant, par modestie, faire l'éloge de ce Muséum reproduit, comme prologue, les
pages qu'écrivit l'eminent Emile Castelar dans l'album de la maison. (Y. texte Catalan).
(L'auteur se reserve touts les droits de reproduction partielle ou totale de l'œuvre)
4.-,
COUP D' ŒIL HISTORIQUE
sur les anciens édifices cT où proviennent la
plupart des obgects du Muséum
i
Couvent de \tiv. Dame dé Jérusalem
Pendant la seconde motié du XV' siècle, une pieuse dame de Sarria nommnée Raphaële
Pages fut en pèlerinage en Terre Sainte, où elle visita le Saint Sépulcre. De retour, en pas-
sant par Rome, elle obtint du Pape l'autorisation de fonder, sous la protection de Ntre. Dame
de Jerusalen, un couvent de nonnes, dont elle paya la pierre nécesaire à sa construction. Le
conseil municipal, dans sa séance du 24 Novembre 147s. accorda une subvention pour l'édi-
fication du couvent. Celui-ci fut érigé sur le site même où avait déjà existé un autre couvent
de religieuses dominicaines, qui s'étaient établies les premières, a l'intérieur de l'enceinte de
murailles de Barcelone, et qui occupèrent plus tard celui de Xtre. Dame de Mont-Siô.
Le temple avait une seule nef, crypte sous l'abside, avec des chapelles laterales, l.a r. ins-
truction étant du xve siècle, naturellement le style en était gothique. Dans un petit cloître
qui ne fut jamais achevé et dans diverses parties de l'édifice, existaient des travaux, d'un
goût exquis, qui li donnaient une valeur considerable.
La grande quantité des carreaux de différentes époques qui décoraient le couvent était sur-
tout remarquable, ("eux qui recouvraient les parois du chœur étaient de fort bon goût et fa-
briqués en 1702, date gravée sur l'un d'eux.
Lors de l'incendie des couvents par la foule en 1835, les religieuses durent abandonner
le couvent et se réfugier les unes, dans des maisons particulières, les autres dans leur propre
domicile jusq'a leur retour à l'ancienne résidence en 1N46. Pendant cette période, l'édifice ser-
vit d'abord de caserne à un bataillon de la milice nationale appelé vulgairement de la Blusa
(Bluse), puis à un autre d'artillerie et enfin à la gendarmerie à pied et à cheval.
A demi détruit par tant de malencontreux coups du sort, il le fut enfin totalement, et le
terrain qu'il occupait est aujourd'hui l'emplacement du marché de la ¡loquería limité par les
maisons de la Rambla de las Flors, des rues del Can//,: et de /' Hospital et par l'ancien édifice de
l'Hotel-Dieu.
II
Couvent de Ntre. Dame «del Carme»
Les rues du Dr. Pou et de Fortuny occupent aujourd'hui le site de ce couvent qui donnait
à la rue de son nom. Le chroniqueur Bruniquer, relate que le 10 juillet 1 294, D. Pierre de
Cervelle fit une donation, dans 1.- but de faire brûler constamment deux lampes d'argent sur
^
l'autel de la vierge, ce qui prouverait que l'église était alors déjà achevée. Campmany fixe
en 1287 la date de toute la construction, mais tous les publicistes affirment qu'elle est du
XIII siècle.
Dernièrement le couvent avait deux cloîtres, l'un de style gothique, l'autre était du XVII e
siècle.
En 1835, l'église subissant le sort, de toutes les autres, fut détruite et le reste de l'édifice,
servit d'Université Littéraire, jusqu'à l'inauguration du monument actuel de l'Université qui
s'élève à coté de la place du même nom. Alors le couvent fut entièrement démoli pour faire
place à des maisons particulières et on ouvrit en même temps les rues déjà designées.
III
Église de St. Michel
Fort discuté à été l'emploi de l'édifice primitif, de l'époque romaine et dont le pavé en
mosaïque, est en partie conservé dans le Musée Provincial; pour les uns ce fut un temple
païen voué à Esculape, à Jupiter ou à Neptune, pour les autres, parmi lesquels Pi y Arimon,
il aurait servit de thermes. Ce qui est certain, c'est qu'il fut par la suite, converti en une cha-
pelle chétienne, qui s'effondra complètement le 8 mai 1 147. La réédification fut entreprise
immediatament, et comme elle correspond à l'époque où l'on commençait à peine à introduire
l'ogive, cette égiise, avec celles de Sta. Ana et de St. Jean de Jérusalem fut des premiers édi-
fices où elle ha parut.
La construction dura neuf mois, et le plan general comme la voûte du temple prouvaient
suffisamment que l'œuvre était du XIIe siècle.
En 1868 la municipalité ordonna la démolition du temple et sa façade forme actuellement
celle de l'église de la Mercè du coté de la rue Ample, et que l'on peut encore admirer.
Le «Palan» (Palais)
A l'emplacement des rues de Templaris et á'Alaulf et de quelques autres avoisinantes,
s'élevait ce palais qui avait appartenu à l'ordre des Templiers. Après leur disparition, le
pape Jean XXII céda tous leurs biens, y compris ce palais, à l'ordre des Chevaliers de Saint
Jean de Jérusalem. Il fut acheté ensuite par le chapitre et l'evêque de Vich, puis par le roi
D. Pierre el Ceremonioso, et il fut connu alors sous les noms de Petit Palais, Palais de la Reine,
et Palais de la Comtesse.
Il appartint plus tard au roi D. Martin, et devenu la demeure préférée de l'épouse de ce-
lui-ci, Doña Margarita de Prades, il prit le nom de Palais de D. Martin. Enfin D. Jean II
d'Aragon le donna à D. Galceran de Requesens alors Gouverneur de Barcelone, et pour cette
raison on l'appella Palais du Gouverneur.
L'édifice, duquel on conserve fort peu de chose, était remarquable. A l'intérieur il y avait
un salon carré, entouré d'une galerie en terre cuite, style renaissance. Une autre galerie du
même style, situé dans la partie sud du bâtiment, dans une cour carré intérieure, n'offrait pas
un moindre intérêt.
Cette construction, partageant la mauvaise fortune de tant d'autres, fut entièrement démo-
lie, et tout ce qu'elle renfermait de mieux se perdit.
4S
Maison «Gralla»
Cette bâtisse était sise dans la rue de la Portajerrisa en face de la rue del Pi, ou se trouve
aujourd hu, celle du Duc de ¡a Victoria. Elle appartenait à la maison Desplà y «.ralla, uni, ac-
tuellement a celles d'Aytona, Cardona et Medinaceli. La famille Desplà était originaire de
ru T CathedraIe renferme les restes de plusieurs de ses aïeux. D. Jean François
toalla et D. Michel Jean Desplà étaient des personages fort bien en cour de ,501 à 1512
Lest en 1520 que rhéritière de cette famille se maria avec l'ainé des Aytona.
_ L'architecture variée des fragments du palais en question, prouve que toute la construc-
tion n était pas de la même époque, En .309 I). Pierre Desplà acheta á Marie Julia une partie
du terrain qu'il occupait, et son édification dut certainement commencer à ce moment Toute-
fois la façade ainsi qu'une grande partie de l'édifice doit dater d- , Si8 comme tend à le prou-
ver une décision du Conseil Municipal de Barcelone accordant à Gralla l'eau necesaire a s,,,!
usage domest.que, «...Considérant en outre la grande construction que le dit M. Gralla fait
entreprendre dans sa maison et qui rendra la ville plus belle et plus ornée... .5 novembre .sis
Le plus remarquable de l'édifice était la façade du meilleur goût de l'aube de la Renai-
ssanse, et notamment son magnifique portail forme de deux colonnes corinthiennes, au fût
très orné. De chaque coté de l'arc qu'elles soutenaient, il y avait un médaillon représentant
des luttes entre un monstre un lion et un homme, et sur 1,, corniche, des ornements de feuilla-
ge et de fruits soutenus par des enfants. Le linteau pièce d'une rare beauté est celui qui est
décrit dans ce Catalogue. A la base des deux colonnes, les deux inscriptions suivantes étaient
gravées: «Publicœ venustati» «Privatœ utiut.it.- . Elles donnèrent lieu à des interprétations
malicieuses de la part de certeins esprits qui firent mille conjectures relatives à l'usage auquel
aurait servi le palais, qui disparu sans qu'il testât de lui que la pièce indiquée, les médaillons
et une partie de la cour que possède aujourd'hui un particulier de Barcelona.
Et pour vous rendre compte du mépris qu'avait Barcelone, alors, pour ses chef-d'œuvre,
voyez de quelle façon nôtre aïeul acquit, le fragment dont nous avons parlé-. Faisant réparer
sa maison de Martorell, et manquant de pierre, il découvrit en passant un jour par la rue de
Pelayo, dans une rangée de pierres, qui séparaient alors, de la rue, la voie ferrée de Sarria, là
morne où existe aujourd'hui une grille de bois, une pierre de grande dimension, entassée
avec d'autres, et qui attira son atention. Il alla trouver le chef du Bureau du Chemin de fer
lui en demanda le prix et elle lui fut vendue pour dix pésetes. Transportée à Martorell, on
remarqua qu'elle était finement travaillée, et les recherches sur son origine établirent que
c'était le linteau du Palais des Gralla que l'on venait de demoulir pour ouvrir la rue du Duc
de la J ïctoria Ce fragment dut à sa grandeur de ne pas subir le sort de tous les autres qui
furent jetés à la mer.
Salon du «Trentenari»
C'était le lieu de reunion du petit conseil de la ville ou Conseil des trente, sorte de com-
mission municipale permanente créée en 1249 par D.Jacques I il' Aragón, et abolie en 17 14
par Philippe Y. Le salon, qui occupait une partie du site ou s'élève l'édifice actuel, était de [559
ne le prouve une lapide de marbre blanc ou figure l'inscription suivante en caractères
coin mi
49
romains: «Etant conseilleurs municipaux les magnifiques Jean Bonaventure de Gualbes, gen-
tilhomme, Michel Bastida et Pierre Farreras citoyens, Antoine Gori négociant, Jean Bag-a tai-
lleur fut faite cette construction.»
Le plus remarquable du bâtiment était la façade, style renaissance, d'un goût parfait et
qui s'ouvrait dans une cour intérieure. Le linteau du portail était sostenu par des magnifies
piliers, et au dessus, sculptés dans la pierre, on voyait les bustes des cinq conseillers dont
les noms sont cités sur l'inscription transcrite plus haut.
Le conseiller en chef, placé au centre, était representé avec un papier á la main où était
écrit, avec' une encre dont l'action du temps effaça la trace; «Maximi Deo gratia Republiae
Relatores concordes in Consulatu fuere 15.59.» Plus bas on vayait des médaillons représen-
tant des vertus, et de chaque côté les bustes de deux masiers, le tout sculpté en haut relief.
Cette façade fut détruite et l'on en conservait à peine qualques fragments dans la Cour des
Orangers de l'ancien palais de l'Audience. Le reste se perdit presque totalement, et l'on put
heureusement recuellir un médaillon de ceux qui représentaient les conseillers, les deux des
masiers, trois autres simbolisant les vertus cardinales, et les piliers du portail, qui figurant
dans le Muséum sont un beau souvenir de l'édifice dont il faisaient partie.
"VII
Couvent de «Ste. Catarina»
Nous serons brefs en parlant de ce magnifique édifice, l'un des plus notables de Barcelone,
et aussi l'un des ceux qui souffrirent les plus cruellement de la barbarie et de l'impétuosité
d'un peuple inconscient. Le 31 octobre 1223 le magistrat municipal céda aux moines de
l'ordre des Prêcheurs, quelques maisons pour la construction d'un nouveau couvent, près du
lieu où existait déjà une chapelle vouée à Ste. Catherine vierg'e et martyre. Les œuvres faits
jusqu'au commencement de la voûte vers 1252 ne pouvaient s'achever faute de fonds; c'est
alors que D. Jacques I d'Aragon, autorisa la création d'un impôt sur les marchandises qui se-
raient déchargées dans le port. Grâce à cela, la construction se termina sans doute vers 1269,
puisque à cette époque devaient être achevées les chapelles laterales que défrayèrent D. Be-
renguer et Doña Blanche de Moneada, dont les dépouilles étaient déposées dans une urne ap-
puyée à un paroi de la chapelle de St. Jacinthe.
L'édifice était gothique, comme tous ceux de son époque, l'église formée d'une seule nef
(on lui en attribue trois par erreur) était immense, et l'on pouvait admirer le travail délicat du
cloître et du clocher, modèle d'hardiesse et d'élég'ance.
En 1823, les moines en furent chassés, et comme la révolution avait détruit la paroisse de
S. Cucufate, l'église de St. Catherine en tient lieu jusqu'au jour où elle subit le même sort, lors
des incendies de 1S3.5. On n'a put conserver à peine que des fragments insignificants de ce
convent qui occupait l'emplacement actuel du marché de Sta. Catarina et de qualques maisons
voisines.
Couvent de «S. Père de las Puellas»
L'origine de ce couvent fut, selon les uns, la chapelle que Ludovic le pieux, roi des Francs,
fit construire pendant le siège de Barcelone en 801, et qu'il dédia à S. Saturnin, évêque; selon
les autres, le comte Suniario ou Sunyer le fonda prés de cette chapelle et le voua à St. Pierre;
50
4-
on ajouta le nom Puellas, mot latin que signifie vierge, parce qu'on n'y admettait que des
femmes célibataires.
Plus taid, quand Almanzor prit Barcelone, il profana le temple, donnant lieu à des scènes
d'hérôisme de la part des religieuses. Apres cette période de révolte, furent construits l'église
et le cloître romaniques. Ce dernier, formant la partie la plus importante de l'édifice au point
de vue artistique, avait à chaque aile, six arcades groupées par trois et séparées par des murs
massifs qui donnaient à l'ensemble un aspect imposant et sérieux. Ces arcades étaient soute-
nues par des paires de colonnes, ornées de chapiteaux du meilleur goût de l'époque.
Ce monument était enfin une merveille du Xe siècle, et l'un des plus importants de Bar-
celone.
Il n'en reste aujourd'hui, que l'église qui sert de paroisse, et si l'on excepte c'est qui est
conservé dans ce Muséum et les qualques fragments de moindre importance du Musée Pro-
vincial, tout se perdit.
IX
Souvent de «Junqueras»
Le couvent de Sta. Maria de Junqueras situé entre les rues de Bilbao et Junqueras et la Place
du evèque Urquinaona fut occupé par des religieuses vers i .300. Son architecture était de la
première période du gothique, bien avant l'époque de son grand développement. Les pierres
de l'église furent, plus tard, transportées à la rue d'Aragon où elles servirent à la construc-
tion de la paroisse de la Concepción. Le cloître qui ressemblait à celui de Sta. Ana fut détruit
en même temps que le couvent et l'on ne put en conserver que ce qui figure au Muséum.
Tours de «Canaletas»
Elles étaient situées à l'extrémité supérieure de la Rambla et leur construction avait été
commencée en 1377, en même temps que celle de la troisième et dernière enceinte de murailles.
Elles avaient un aspect majestueux et mesuraient 14 vares de diamètre et 37 d'hauteur;
elles furent démolies en 1855 pour le tracé du nouveau plan d'agrandisement de la ville.
Face au nord, la tour de droite avait un grand portail semicirculaire nommé de .S. Sever.
Ce nom était sculpté en belles lettres gothiques au dessus de l'arc. Cette porte fut ouverte à
l'ocasion d'une épidémie de peste après laquelle on fit une procession en signe de grâce et à
l'intention de S. Sever en 1489.
Les tours ainsi que les portes, disparurent quand on commença les nouvelles édifications,
pour faciliter la sortie de la ville du coté de la Rambla, car on était obligé de faire le tour par
la rue du Portal del Ángel,
:x:i
Couvent de Mont-Sió
11 appartenait aux religieuses dominicaines qui après avoir habité, dans diverses parties de
la ville, des maisons plus ou moins propres à leur usage, dont le dernière fut celle qui existait
51
où l'on construisit le couvent de Sta. Maria de Jerusalen s'établirent finalement dans celui des
moines réguliers de St. Augustin appelés vulgairement moines du sac. Ce couvent se trouvant
sur la place de Sta. Ana, prés d'une chapelle voué au culte de Ntre. Dame de Mont-Sió, en
prit bientôt le même nom.
L'édifice était fort simple et sa façade sans aucun ornement; mais l'église a une seule nef,
et le cloître, magnifique construction du XIV ou XV siècle, ressemblant à celui du couvent de
Junqueras, étaient surtout remarquables. En 1835, les nonnes durent abandonner le couvent qui
servit de caserne, à la milice nationale; elles y revinrent en 1846: plus tard elles le vendirent
et firent élever celui qui existe aujourd'hui à la Rambla de Cataluña.
Portails de la muraille de la mer
Ces portes n'offraient qu'un intérêt secondaire. Elles ne furent jamais terminées puisque
leur construction fut abandonnée en 1842. Elles mettaient en comunication la ville avec lamer
du côté de la Barceloneta. C'étaient les dernières que l'on fermait et, pour cette raison, quand
le soir tombait, les persones qui avaient trouvé les autres portes de la ville fermées, y accou-
raient en foule.
Le seul ornement qui appelait l'attention était deux têtes de méduse, de grande dimension,
disposées une de chaque côté de la porte et par la bouche desquelles les sentinelles sur-
veillaent les environs.
De ces deux têtes, l'une s'est perdue et l'autre est conservée dans ce Muséum.
ZKZIII
Maison qu'habita Cervantes
Comme détail sur cette demeure, nous ne reproduirons que les lignes suivantes de Pi y
Arimon: «Sur le balcon de la 3.a chambre de la maison n.° 43 de la rue muralla de mar ressort
entre autres ornements, un buste en haut relief qui, suivant la tradition, represente l'inmortel
Cervantes, et qui fut placé là, en souvenir du séjour qu'y fit le Prince des Ecrivains espa-
gnols.» La rue de la muralla de mar est aujourd'hui Passeig de Colón, et la maison porte le
numero 33.
Château de Rocafort
A peu de distance de Martorell et prés du chemin qui conduit à Castellvi de Rosanés, on
voit les ruines du Château de Rocafort, situé sur un rocher abrupt et dominé d'un côté par
une eminence surplombant presque au dessus de son site. Il avait appartenu aux Chevaliers
Templiers et son origine doit être tres ancienne comme le prouvent son style roman et les or-
nements fort simples qne l'on voit sur la porte de l'église, unique fragment qui reste de la
première édification, avec une citerne et des portions de la muraille. La voûte de l'église, con-
servée en partie, est plus moderne si l'on juge par les détails de sa construction.
52
Ce château dut être abandonné en même temps que tous les autres de son genre, lorsque
les progrés de l'armement et. par suite, les modifications des procédés de guerre, les rendirent
impuissants à soutenir la lutte contre la stratégie nouvelle.
Presque tous les ornements gravés sur la pierre sont des croix et des étoiles tracées géo-
métriquement.
Ermitage de Ste. Margherite
Aux environs de Martorell, et non loin du Château de Rocafort. existe un ermitage ancien,
voué au culte de Ste. Margherite et qui devait être, dans ses beaux jours, une magnifique cha-
pelle romanique, comme le démontrent les fragments et les chapiteaux qui en restent.
Vers le XV siècle, elle subit quelque transformation, et on la décora alors de carreaux
bleus de fabrication catalane, que l'on y trouva en assez grande nombre.
L'ermitage actuel a beaucoup perdu de sa grâce primitive à cause de prétendues reformes
qu'on y a practiquées.
Carreaux décoratifs
Carreax catalans et valenciens des AV. et XVI.e siècles
iV." /. — Represente les armes de l'abbesse du couvent de St. Pierre de las Puedas, Dña.
Elisabeth Desbosch qui le gouverna de 151; â 1521. — Fabrication catalane.
A '. " 2. — Imitation catalane d'un carreau valencien; provient du couvent des Augustins
de Miralles, situé entre Martorell et Gélida. — Fab. catalane.
N ." 3'. — Imitation de même que le précèdent, d'un carreau valencien et dons nous ignorons
l'origine. — Fabrication catalane.
N.° 4.— Carreau pour pavé, de la forme connue en espagnol sous le nom de olambrillas'
se prêtant à diverses combinations, — Fabrication valencienne.
N." 5. — Provient du couvent de Miralles, nommé précédemment. — Fabrication valen-
cienne.
N." 6. — Carreau dont les grandes dimensions, le tracé et les clairs-obscurs reporteraint
son origine à une époque postérieure au XVI siècle, ou tout au moins à la fin do même siècle.
( )n le trouva avec d'autres fragments du Palan de Barcelone et il est sûrement de fab. ca-
talane.
N." 7. — De l'église de St. Antoine de Barcelone. — Fab. valencienne.
N." 8. — Armes de la maison (juilera ou Michel de 1' Aguilera dans la plaine du Panades
en Catalogne. — Fab. catalane.
53
O-
N.° 9. — Provient de la Cathédrale de Barcelone. Le dessin d'un goût moresque, est en
relief, probablement à fin que le pavé fût moins glissant. Mr. Font y Gumá croit que ce ca-
rreau est du nombre de ceux que Pierre IV demanda au Bailli du royaume de Valence et que
l'on a trouvés seulement dans un endroit, qui faisait communiquer la Cathédrale avec le Pa-
lais du roi; coïncidence notable qui établirait l'origine de notre exemplair. — Fab. valencienne'
N.° 10. — Provient du cloître de Ntre. Dame de Jérusalem. Le dessin gothique et sans
détails, represente à la périphérie, le cordon de St. François d'Assise, dont l'ordre était celui
auquel appartenaient les nonnes du couvent, et au centre des oiseaux qui rappellent à la mé-
moire la légende de ce saint. — Fab. catalane.
N.° / /. — Provient du couvent de St. Jérôme de la Murtra, près de Badalona. — Fab. ca-
talane.
N.° 12. — Represente les atribuís de St. Pierre et provient du couvent de las Puellas du
même nom. Quelqu'un a dit, par erreur, que c'était du château de Gélida. — Fab. catalane.
N." 1 5. — Son léger relief en fait mieux ressortir le dessin; provient du château de Cen-
telles.— Fabrication valencienne.
N." 14. — Provient d'un couvent qui occupait une partie du palais des Ducs de Gandia.
—Fabrication valencienne.
N." i5. — Dessiné en leg'er relief de provenence inconnue. — Fabrication valencienne.
JV.° 16. — -Provient du pavé du Couvent de Santas Creus dans la province de Tarragone.
V.c / 7. — Provient du couvent de St. Dominique à Valencia, édifice devenue aujourd'hui
Capitaine Genérale. L'inscription, incomplète dans un seul carreau, dit en quatre autres, en
vieux catalan: «Bon régime; avec sagesse; avec saine pensée; avec diligence» . — Fab. valen-
cienne,
N." 18. --Armes de l'Abbé Jacques Valls de Santas Creus, qui le dirigea de 1502 à 1526.
C'est le même dessin qu'on voit sculpté sur la pierre tombale de cet abbé, dans la Salle Capi-
tulaire du monastère. — Fab. catalane.
N.° ig. — Carreau dont le dessin en relief est très décoratif en même temps. Provient du
couvent de Ntre Dame de Jérusalem. — Fab. catalane.
N° 20. — Carreau qui ressemble beaucoup à ceux des nos 2 et 3 et dont nous ignorons la
procedence.
N. 2 r . — Provient du couvent de St. Pierre de las Puellas. — Fab. catalane.
JV.° 22. — Provient de l'ermitage de Ste. Marg'herite à Martorell. — Fab. catalane.
N. os 23 et 24. — Carreaux analogues à ceux du n." 19 qui proviennent aussi de Ntre. Da-
me de Jérusalem. — Fab. catalane.
N.° 25. — Represente les armes de l'abbé Porta qui, selon Finestres gouverna le couvent
de Poblet de 1502 à 1526. — Fab. valencienne.
N° 26. — Carreau vert, designé sous le nom de demi-feuille, genre très employé dans les
anciennes constructions pour gradins et balcons. Figure dans ce Catalogue bien qu'il parai-
sse de peu de valeur, à cause de sa simplicité, parce qu'il se prête à des combinaisons très
variés et enfin parce qu'il est très répandu; tout cela lui donnant une valeur artistique consi-
derable.
N." 27. — Armes de l'Abbé D. Jean de Guimerá du monastère de Poblet. (1564 à 1583).
On l'a atribué aussi à l'Abbé Antoine Buada (1499 à 1592). — Fab. valencienne.
N. 28. — Provient du couvent des moines chartreax de Montalegre près de Barcelone.
— Fab. valencienne.
N." 2g. — Armes de l'Abbé D. Pierre Caixal du monastère de Poblet. — Fab. valencienne.
N.° 30. — Carreau bleu de ceux de demi-feuille, qui existait dans diverser édifices anciens.
Les exemplaires de ce Muséum proviennent de Ntre. Dame de Jérusalem.
N." 3 1. — Provient du Palais des Borjas à Gandia. — Fab. valencienne.
N.° S2- — -Est du couvent de Mont-Sió de Barcelone. — Fab. catalane.
54
N." $3. On a dit que c'est la reproduction d'un modèle castillan de < <-u.\ de cuerda seca
(corde sèche). Provient de l'ermitage de Ste. Mary hérite à Martorell. — Fab. catalane.
N.° 34. — Provient du cloître gothique du monastère de Montserrat — Fáb\ catalane. -Le
dessin est la bordure des carreax du n." 63.
N." 35. — Du couvent de Mont-Sion. — Fab. catalane.
N.° 36. — Du monastère de St. Pierre de las Puellas. — Fab. catalane.
N.° 97. -Du couvent de Mont-Sió de Barcelone.— Fab. catalane.
À." 38. — Bien qu'un auteur dise qu'on ignore la provenance de ces carreaux, ceux qui
figurent dans ce Muséum sont du convent de Mont-Sió. — Fab. catalane
JV.° 3g. — Provenance inconnue. — Parait de fabrication catalane.
A '. " 40. — Ces carreaux existaient dans diverses édifices anciens de Barcelone. La plupart
de ceux du Muséum sont du couvent de Ntre. Dame de Jérusalem, lab. catalane.
N. os 41 , 42 et 43. — Proviennent du monastère de Montserrat. — Fab. catalane.
N." 44. — Carreau de fabrication catalane, imité d'un autre de fab. valencienne et dont
nous ignorons la procedence.
N.° 45. — Provient du monastère de St. Pierre de las Puellas. — Fab. catalane.
.Y." 4>> . — Mêmes origines que le précèdent.
N." 4J. — -Provient du monastère de Santés Creus où il \- en avait en très grande nombre.
— Fab. catalane.
N.° 48. — Provient du monastère de Montserrat comme les numéros 41, 42 et 43; sont
tous de 1530 et de fab. catalane.
N.° 4Q. — Provient de Santas Creus à Tarragona. --Fabrication catalane.
N." 5o. — Parmi les nombreux exemplaires de ce même dessin qui figurent au Muséum, il
y en a de Montserrat et de Ntre. Dame de Jérusalem — Fabrication catalane.
N." 5i . — Du convent de St. Pierre de las Puellas. — Fab. catalane.
N." 52. — Quelques exemplaires proviennent de Ntre. Dame de Jérusalem — Fabrication
catalane.
N." 53. — Même provenance que le précèdent. Fab. catalane.
iV.0 54. — Provenance inconnue.— Fabrication catalane.
N." 55. — Les exemplairs de ce Muséum proviennent d'une ancienne maison particulière
de la rue dé Moneada de Barcelone. — Fab. catalane.
N." 56. Même provenance que les précédents. — Il y en a aussi dans le château de Ma-
taré.— -Fab. catalane.
A^.° 5j.— Du couvent de Ntre. Dame de Jérusalem — Fab. catalane.
N." 5H. —Les carreaux de ce Muséum proviennent de l'Hôtel de ville de Barcelone. On
en trouve d'identiques ailleurs. — Fab. catalane.
N." 5g. — Nous en ignorons la provenence. — Fab. catalane.
N." 60. — Provient du monastère de Santas Creus. — Fabrication catalane.
.Y." 61. — Provient de N. D. de Jeiusalem. Fab. catalane.
.Y." 62. — La plupart des exemplaires de ce Muséum sont du couvent de Mont-Sió, et
quelques autres de Montserrat. — Fab. catalane.
N." 69 — Du cloître gothique du couvent de Montserrat. (V. n." 34). -Fab. catalane.
N." 64.— Provient de l'ermitage de Ste. Margherite à Martorell. — Fab. catalane.
N. os 65 et 66.=Proviennent de N. D. de Jerusalen et d'Olerdola ou St. Michel d'Erdol-
—Fab. catalane.
N.° 67. — Du palais des Borjas à Gandia et de la chartreuse de Segorbe. — Fab. valen-
cienne.
N.° 68. — Le dessin que l'on voit au centre de ce carreau represente une catapulte; on
peut lire l'inscrintion suivante: vostra virtut de mos mos merits lo guardo» qui signifie: «vo-
55
tre vertu est la récompense de mes mérites» . Il provient d'une maison de la rue de V Ave-
llana de Valence, appartenant au marquis d'Almunia. — Fabrication valencienne.
N-os 6g, yo, yi et 72. — Du pavé de l'ancienne cathédrale de Barcelone. Ces petits ca-
rreaux plus anciens que ceux de cette section et d'un style différent, y ont été inclus parce que
c'est encore de ceux-ci qu'ils se rapprochent le plus.
N.° 75. — Le dessin de ce carreau represente un chardon qui était la marque distinctive
de l'Association des fabricants de drap de Valence. — Fabrication valencienne.
N.° 7 4- — Nous en ignorons la provenance. — Fab. valencienne.
N.° y 5. — Provient du pavé des Salles Borgia du Vatican, dont la construction fut or-
donnée par le pape Alexandre VI, d'origine valencienne, en 1492. — Fabrication valencienne.
N.os y 6 et 77. — Nous en ignorons la provenence.
iV.° 78. — De l'ermitage de Ste: Margherite à Martorell. — Fab. catalane.
Vo y g. — Sa provenance nous est inconnue.
Ar°s So au 86. — Proviennent de l'ancienne cathédrale de Barcelone comme les carreaux
des n. os 69 et 72.
5SEOTIOTVJ"* J± ET B
Appendice
N.° $7.=Carreau triangulaire que devait se combiner avec d'autres. Provient de la
chartreuse de Segorbe. — Fab. valencienne.
N.° 8S. — De la chartreuse de Segorbe. — Fab. valencienne.
Nos 8g et go. - Carreaux dont les dessins sont en relief. Proviennent de la chartreuse de
Segorbe. Le dernier est d'un goût Mauresque remarcable.
OBSERVALION. — Nous vous faisons remarquer que de la plupart des carreaux cata-
logués, il en existe, dans ce Muséum, plusieurs exemplaires; quelques uns abondent particu-
lièrement, et tous sont placés de telle façon que, combinés avec les autres fragments archi-
tectonichs, ils forment le décors de la maison.
Cette observation ne s'aplique pas seulement a tous les carreaux de cette section, mais
aussi et principalement a ceux coloriés des NVIIe et XVIIIe siècles qui s'y trouvent même
en plus grand nombre.
Cela donne au Muséum un caractère, et une originalité que n'ont pas tous les autres mu-
séums d'Espagne et de l'étranger.
Carreaux
SECTION J3.
Carreaux castillans et mauresques
Nous ignorons la provenence de la plupart de ces carreaux qui ont été collectionés d'une
autre manière que ceux des sections A. et C. Il est certain que nous pourrions indiquer l'ori-
gine de plusieurs d'entre eux; en la cherchant dans des livres qui la mentionnent, mais,
56
comme nous avons déjà dit que notre intention n'était pas de faire un traité d'archéologie,
nous nous bornons a indiquer la provenence des carreaux qui furent recueilis directement et
dont le nombre est tres restreint; nous avons la certitude que le lecteur curieux la trouvera
pour bien des autres, et nous n'enumererons ici que ceux-là.
N.°* 8 et 9. — Proviennent de la cathédrale de Saragosse.
N." 16. — De l'Alhambra de Grenade.
A'."s 18 et 20. — Se combinent avec le précèdent et proviennent aussi de l'Alhambra de
Grenade.
.Y." 27. — Provient d'un quartier de Gérone nommé Judería ou encore Moùtjuich.
N."s 5'-i et ?5. — De l'Alhambra de Grenade.
Les autres carreaux sont tous de fabrication espagnole et d'origine très variée.
c
.arreaux
SJEC3TIOTV CJ
Carreaux coloriés des xvne e1 xviiie siècles
N." 1 ■ - Composé de six carreaux représentant un vase de rieurs; il recouvrait les parois du
chœur de l'église de N. D. de Jérusalem II en existe en tres grande nombre dans le Muséum.
Avec ces carreaux, combinés avec d'autres, on a recouvert les murs de la salle a manger.
¿V." 2 et 5. — Leur dessin est a peu prés pareil et tres simple. Ils proviennent du couvent
de Jerusalen.
.Y." _/.-5 et 6 — Imitations variées d'un même modèle. Proviennent le premier du couvent
de Jerusalen et les deux autres d'anciennes maisons particulières de Barcelone.
N." 7. — Provient du couvent de N. D. de Jerusalen. Les carreaux de ce genre qu'existe
dans le Muséum décorent le sopha décrit dans la section suivante.
N." 8. — Vingt et un carreaux forment ce tableau représentant S. François d'Assise. Il pro-
vient du couvent de X. D. de Jérusalem dont les religieuses étaient franciscaines.
N." g. — Tableau représentant Ste. Eulalie avec la croix: il est formé de vingt carreaux qui
proviennent de l'église de Martorell.
N.° 10. — Formé de quinze carreaux, provenant de X. D. de Jerusalen.
A. " / /. — Represente St. Pierre dessiné sur douze carreaux qui proviennent d'une maison
particulière de Martorell.
.Y. 12 et i3. — Même dessin; ils proviennent du couvent de Jerusalen.
A'.0 14- — Dessin pour bordure provenant du couvent de X. D. de jerusalen et d'une mai-
son particulière de Barcelone.
N ° 1 5 — Dessin pour bordure provenant d'une ancienne maison particulière de Barcelone.
N." 16 el ij. — Exemplaires qui existaient dans divers édifices anciens et dans l'église de
Martorell.
N.° 18. — Provient de X. D. de Jerusalen.
N.° ig. — D'une ancienne maison particulière de Barcelone.
N" 20-21 et 22. — Carreaux dont le dessin est d'un goût raffiné et qui proviennent aussi
du couvent de Jérusalem.
N." 23. — Carreau orné d'une étoile tracée géométriquement et duquel on a des exem-
plaires de plusieurs grandeurs et des diverses origines.
Ar." 24 et 25. -Carreaux qui se ressemblent et qui proviennent, comme une grande partie
des autres, de X. D. de Jérusalem.
N.° 26 et 27. — Proviennent de maisons particulières de la rue de Moneada de Barcelone.
N." 28 et 2g. — Tres beaux modèles, notamment le deuxième, d'un goût décoratif par ex-
cellence; proviennent de N. D. de Jerusalen. Les carreaux du n.° 29 décorent presque totale-
ment l'artistique lavoir décrit plus loin dans la dernière section.
N.° 3o au 35. — Proviennent de maisons particulières de Barcelone. Les carreaux des
numéros 34 et 35 sont plus modernes comme on peut en juger par le dessin et la couleur qui
sont plus imparfaits.
iV.0 36 au 41 . — Même provenance que les précédents.
N." 42 au 47. — Les deux premières sont des carreaux fort orig-inaux et dont nous cro-
yons posséder les seuls exemplaires qui existent; les cinq autres, d'un goût décoratif exquis,
proviennent du couvent de Jérusalem.
N.° 48 au 77. — Carreaux de ces appelles d'arts et métiers, très intéressants parce qu'ils
sont des premiers fabriqués dans leur genre. Proviennent tous du couvent de Jérusalem.
N." 78 au 107. — Carreaux de la deuxième époque ou de la décadence du genre arts et
métiers; ils sont donc plus modernes que les précédents et aussi bien inférieurs à eux comme
dessin, verni et colori. Ils proviennent de diferents endrôits'de Barcelone et de Martorell.
iV.° 108 et 10g. — Deux tableaux admirables représentant des scènes de la vie et martyre
de Ste. Eulalie de Barcelone. Proviennent de l'église de Martorell.
N.° 1 10. — Ensemble de carreaux représentant une collonne salomonique ornée des feui-
llages et d'oisseaux. Ils proviennent de l'ég'lise de Martorell où ils servaient de de séparation
entre plusieurs tableaux de Ste. Eulalie. Deux des ceux derniers ont été décrits précé-
demment.
N. os / // au 1 18. — Dessins de bordure variés; proviennent du convent de Jérusalem.
N.° 1 1 Q- — Tableau incomplet formé de douze carreaux, d'un dessin barroque, représen-
tant des anges et d'autres ornements; proviennent de l'Eglise de Martorell.
N." 1 2 c».— Carreaux représentant un superbe pot à fleurs; proviennent d'une maison par-
ticulière de Barcelone.
iV.0 121. - Petit carreau provenant du couvent de Jérusalem.
N.° 122. — Carreau dont le dessin, quoique peu soigné, produit beaucoup d'effet; pro-
vient du couvent de Jerusalen.
N." 123. — Pot ressemblant á celui n.n 1 mai ¡? qui parait de fabrication un peu antérieure;
provient du couvent de Jerusalen.
N.° 124-125 et 126. — Du couvent de Jerusalen.
N." 1 27. — Represente un petit vase et provient d'une maison particulière de Barcelone.
N.° 1 28 a 1^2. — Dessins très variées. Proviennent d'anciennes maisons particulières de
Barcelone, excepte les deux derniers qui sont de Martorell.
N° i33. — Groupe de carreaux provenant d'un autel de l'église de Martorell.
Fragments archítectoníques et autres obgects
La place occupé dans le Muséum par les fragments de cette section, nous à servi de guide
pour leur ordonnance et leur description dans ce Catalogue. Comme ils font partie de cons-
tructions diverses et des façades on n'aura qu'a suivre celle-ci pour se rendre compte plus fa-
cilement de la provenance de chacun d'eux. En décrivant chaque partie de l'ensemble qu'ils
forment, nous trouverons des fragments de différente origine, et combinés en outre avec des
carreaux que nous nous bornerons à signaler, attendu qu'ils ont été déjà décrits dans la sec-
tion qui leur correspond.
4-
Façade ouest du corps d'édifice du Muséum
N.° I á 6'.— Ces six fragments sont formés de quatre piliers, pareils deux à deux, et pro-
venant du frontispice de la Salle du Trentenario de l'ancien Hôtel de ville de Barcelone. Les
deux piliers les plus courts supportent le linteau de pierre décrit au numero 7, et les deux
autres plus élevé», soutienent un autre linteau décrit au numero 8; le tout formant ainsi deux
portails, inclus l'un dans l'autre, et laissant entre eux un espace décoré avec de carreaux du
XVI siècle qui sont les signalés dans le Catalogue au n.° 53 de la section des carreaux.
N." 7. — Pierre massive provenant du couvent de Ste. Marie de Junqueras et dont l'unie or-
nement est un écusson magnifique, divisé en quatre parties, soutenu par deux anges et por-
tant une couronne au-dessus.
N" 8. — Linteau de dimensions supérieures au précèdent; provient du palais du Duc de
Medinaceli, connu sous le nom de maison (Tralla.
N. Q-io et 1 1 . — Trois médaillons en haut relief réprésentant: celui du centre un conseiller,
et les deux latéraux deux massiers; proviennent de la Salle du Trentenario, de l'ancien Hôtel
de ville de Barcelone.
N." 12. — Magnifique écusson gothique soutenu par trois anges; provient du couvent de
Ntre. Dame de Jérusalem.
N.a l3 et 14. -Deux écussons inscrits dans des poligones. l'un de Catalogne et l'autre
particulier; même origine que le précèdent.
N". i5 et 16. — Deux écussons placés un de chaque côté du gran linteau que nous avons
décrit, et dont le fond partagé en diagonal port un lévrier à sa partie supérieure et un lion
couronné à sa partie inférieure. Ils proviennent du couvent del Carmen.
N. ij-18 et ig. — Trois beaux médaillons de la Renaissence provenant du salon du Tren-
tenario. Les deux représentant l'un la Foi et l'autre la Charité sont placés au dessous du re-
bord de la fenêtre de gauche (vu de face) et le troisième qui represente l'Espérance se trouve
à la même place correspondant à la fenêtre de droite.
N." 20-21 et 22. — Fenêtre dont la partie principale est le linteau soutenu par deux têtes
et provenant d'une maison particulière, propriété des religieuses de l'ordre de St. Jérôme.
N." 2.3. — Ecusson de la Catalogne, bien sculpté, provenant du Palau de Barcelone, et pi. ici'
au dessus de la fenêtre dont nous venons de parler.
N." 2J. et 25. — Deux piliers de la fenêtre de droite qui sont en terre cuite et dont les des-
sins de la Renaissance sont d'une incomparable beauté; ils proviennent d'une galerie du Palau
de Barcelone.
N.° 26. — Linteau de la même fenêtre qui porte en caractères gothiques le nom de St. Se-
ver; provient d'une porte des tours de Canuletas.
N. 2J . — Ecusson provenant du couvent de Jerusalen, et placé au dessus de cette fenêtre.
N. 28 ei 29. — Deux écussons placés latéralement sous le rebord de la même fenêtre; pro-
viennent du couvent de Jerusalen.
N.° 30S1 32 et 33. — Quatre écussons placés dans la partie supérieure de la façade que
nous décrivons, et qui en allant de gauche à droite, représentent; le premier un mouton, de la
corporation des bouchers; le second, divisé en quatre parties, un arbre dans deux d'entre elles
et une fleur de lis dans les deux autres; le troisième est l'écusson del Carmen; le quatrième,
une enclume des tenailles et un marteau, de la corporation des serruriers. Tous proviennent
du couvent del Carmen.
N." 3 4. — Ecusson soutenu par deux anges; placé dans la partie snperieure de la façade, à
l'angde que forme celle-ci avec la suivante. Provient du couvent de Jerusalen.
:,•>
(if~
Façade nord du corps d'édifice du Muséum
N° $5 à 41. — Ce sont les socles, colonnes, chapiteaux et arc qui forment la porte de cette
façade et qui constituaient, placés de la même façou qu 'ici, un arc du cloître roman de Saint
Pierre de las Pue/las, avec cette seule différence que dans la construction primitive, les co-
lonnes étaient pareilles deux à deux.
N.° 42. Petit fragment de marbre blanc, représentant un moine avec un livre ouvert dans
les mains: il es placé au centre de l'arc qne nous venons de décrire. Provient de Poblet.
2V.0 43. — Rebort de l'unique fenêtre de cette façade, en pierre rouge ornée de dessins géo-
métriques. Provient du château de Rocafort prés de Martorell, détruit aujourd'hui, et qui avait
appartenu aux chevaliers Templiers.
N.° .44 â 48. — Socle, colonne, chapiteaux et arcs d'une fenêtre, au chapiteau ornée de
larges feuilles; proviennent d'une ancienne maison de la devallada de l'iladecols à Barcelone et
qui appartenait aux nonnes de l'ordre de St. Jérôme.
2V. ° 4g. — Écusson placé au dessus de cette fenêtre. Provient du couvent de Jérusalem.
N.°5oet5i. — Deux écussons placés latéralement dans la partie supérieure de la façade
et faisant pendant aux quatre autres de la façade antérieure deja décrite. Proviennent comme
ceux-ci du couvent de! Carmen, comme deux autres que nous décrirons plus loin et qui leur
ressemblent.
Façade nort de la Maison-Musée
2V.° 52. — Centre de vôute octogonal avec des têtes d'anges dans les huit angles et un Christ
avec une image de chaque côté dans le centre. Provient du couvent de Ste. Catherine des
moines dominicains; il est placé dans la paroi comprisse entre les deux balcons du rez-de-
chaussée.
N." 53. — Centre de vôute avec deux anges qui soutiennent un écusson dont le fond est
très divisée; il est placé dans la paroi à gauche et provient du couvent de Jérusalem .
2V.0 54. — Écusson placé dans la paroi latérale à droite et de même origine que le fragment
précèdent.
Au dessous de chacun de tous ces fragments, et entre les ouvertures practiquées dans les
murs il y à des carreaux de revêtement de ceux qui correspondent aux n.os 41 -.45-46-48-50-59-
60 et 62 de la section A. du Catalog'ue.
2V.° 55. — Écusson soutenu par deux anges, et placé à la façade du premier étage ou il sert
de piédestal à la statue décrite au numero suivant. Provient du couvent de Jérusalem.
N° 56. — Vierge byzantine en marbre blanc qui repose sur le fragment indiqué précéden-
ment. Sa forme très primitive est assez endommagée par l'action du temps. Elle fut trouvée
en pratiquant une excavation à Martorell.
2V.° 5y. — Écusson de pierre d'assez grandes dimensions soutenu par deux anges et placé à
la partie supérieure de la façade. Provient d'uu ancien couvent de Cervera.
Comme au premier étage, les murs sont revêtus à leur partie inférieure de carreaux des
XVIIe et XVIIIe siècles correspondant au numero 23 de la section A.; 2 et 13 de la sec-
tion B. et à quelques autres.
*
60
1
7+
Escalier principal
N." 58 et 5g. ~ Deux boules, l'une en marbre, a la partie inférieure et l'autre en bois,
proviennent la première du couvent del Carme?i. et la seconde du couvent de Jérusalem.
Entre les deux piliers qui les Soutiennent, on voit la balustrade, recouverte de carreaux
des XVe et XVIe siècles et qui produit un effet magnifique.
Constructions du jardin
N.° 6o. — Grosse pierre servant d'appui au sopha. Forme uni- espèce de frise divisée, par des
groupes de trois stries en cinq espaces dans lesquels on voit des épées, des casques et d'autres
trophées de guerre, avec tous les caractères de l'époque romaine. Provient de la porte d'une
ancienne maison de la rue de V Hospital qui appartenait aux religieuses du couvent de Jérusa-
lem avec lequel elle communiquait.
iV." 6 i et 62. — Ce sont les pierres laterales du sofa. Elles formaient la partie supérieure de
ileux colonnes de coin avec leur chapiteau; proviennent du couvent del Catmen.
N." 63 . — -Fragment représentant un ange avec un livre dans les mains: il couronne le
sopha et provient du couvent de Jérusalem.
L'assiette et le dossier du sopha sont revêtus de carreaux coloriés du XVII siècle dont les
exemplaires dit été décrits dans la section ('.
N." 64.. — Fragment très bien sculpté représentant un ange; placé au dessous du piédestal
de la statue de St, Antoine décrite plus loin; provient du couvent de Ste. Catherine.
N. 65. — Pierre dont le travail est très simple mais soigné; elle sert de piédestal à St. An-
toine; nous en ignorons la provenance.
A." 66. Abaque de chapiteau en marbre blanc, ornée de rosaces qui soutient St. An-
toine. Provient d'une ancienne maison particulière de Barcelone.
X.° 67. — Belle statue en marbre blanc représentant St. Antoine avec un livre et une cloche
à la main et un cochon aux pieds. Elle est d'un travail admirable et provient de l'autel piin-
cipal du célèbre monastère de Poblet.
N.° 68 et 6ç. — Deux petits fragments avec des rosaces. Ils soutiennent les piliers de la
niche décrite ci-dessous.
N.° 70. — Niche en forme d'écaillé, portant une inscription incomplète et la date 1687. Nous
en ignorons la .provenance.
A \° y 1 . — Ecusson de Barcelone orné de feuilles tout autour et coarouné par la traditio-
nelle chauve-souris et un casque. Il est placé au dessous de la niche de St. Antoine et porte
gravée dans sa partie inférieure la date 1696. Provient de la façade d'une maison nommé el
Pastim que la municipalité fit construire à la rue de Tallers après la fameuse révolution du
pain.
N ." 7 2 et 73. — Deux écussons comme ceux qui ornent les deux façades déjà décrites et
qui proviennent aussi du couvent del Carmen.
Les fragments précédents (du n." 04 au n." 73), combinés avec des carreaux coloriés, dont
diverses exemplaires ont été décrits dans la section C. forment un artistique lavoir qui res-
semble beaucoup à un autel.
N.° 7-/.. -Tête de méduse de grandes dimensions, provenant des Porta/s de Mar, qui fai-
saient encore partie, il y à quelques années à peine de la muraille de Barcelone, et qui s'éle-
vaient dans la Plaza de Palacio.
61
N.° 75-76 et 77. — Socle, colonne et chapiteau qui soutiennent un bénitier. Le chapiteau
provient d'une ancienne maison de la rue de Moneada.
N.° 78. — Bénitier en pierre rouge, avec une main qui parait la soutenir. Il appartenait à
une ermitage des environs de Martorell.
N." 7 g a go. — Quatre colonnes cannelées avec leurs chapiteaux et leurs socles. Provien-
nent du cloître gothique du couvent del Carmen.
À.0 gi. — Centre de voûte qui semble être du XVIIe ou XVIIIe siècle. Provient de l'église
de Martorell.
N." Q2. — Aiguille en pierre finement travaillée, avec des dessins gothiques. Provient de la
Cathédrale de Barcelone dont il devait faire partie.
Les fragments précédents depuis le n.° 74 forment une espèce de gloriette, avec une fon-
taine à l'intérieur et dont la voûte est recouverte de carreaux verts, genre demi-feuillé.
JV.° g3. — Fragment représentant un monstre; il est placé sous le piédestal de la statue du
n.° 95 et provient du couvent de Jérusalem.
N." 9_¿, — Chapiteau orné de fleurs sur ses quatre faces et qui sert de piédestal au saint du
n.° 95; nous en ignorons la provenance.
N.° g5. — Saint inconnu (probablement St. Biaise): représente unévêque en chasuble, tenant,
dans une main, un livre, et ayant l'autre dans l'attitude de quelqu'un en train de donner
qualque explication; à ses pieds on voit un animal qui parait être un chien. Cette statue est en
marbre blanc comme celle de St. Antoine décrite precédenment, et elle provient aussi de l'au-
tel principal du monastère de Poblet.
N.° gô. — Bel ange finement sculpté avec les ailes étendues dans l'attitude du vol et tenant
dans ses mains une couronne. Provient du couvent de Jérusalem.
N.° 97-9S et gg. — Beaux écussons en pierre polychrome. Touts les trois sont égaux, deux
sont placés dans la gallérie; proviennent du couvent del Carmen.
N." 100. — Centre de voûte avec l'Annonciation de N. D. placé au dessus du balcon de la
gallérie.
Avec les fragments décrits depuis le n. 93 sont combinés quelques centaines de carreaux
coloriés qui recouvrent une grande partie de la paroi, formant comme un tapis, au centre du-
quel, on voit un tableau représentant le martyre de Ste. Eulalie, formé entièrement par des
carreaux décrits à la section C.
N." lui . — Petite tête en pierre, provenant du couvent de Junqueras.
N." 102. — Vierge en marbre blanc, forme gothique, d'un travail soigné; provient du cou-
vent de Ste., Catherine.
N." 103 a 108. — Fragments constituant une belle fenêtre gothique. Provient d'une an-
cienne maison particulière de Barcelone.
■ N ° 10g a 1 18. — Socles de colonnes de forme et origine variées.
N." 1 ig a 1 22. — Quatre abaques appartenant à des chapiteaux divers qui seront décrits
plus Inin.
N" 1 2 3 et I2i\. — Deux têtes en pierre qui paraissaient servir de soutient à l'orgue du
couvent del Carmen.
N." 125 el 126. — Deux têtes provenant d'une ancienne maison de Barcelone, dans laquelle
elles soutenaient le linteau de la porte.
N." 1 27. — Pierre sur laquelle on voit, sculpté en haut relief, un lion qui est sûrement le
symbole d'un des quatre évangelistes. Provient de la chapelle de St. Michel, sise à côté de
l'ancien Hôtel de Ville de Barcelone.
N." 12 8. — Autre fragment avec un lion sculpté en haut relief; ressemble au précédent, et
provient du temple de Jérusalem.
N." 12 g. — Une colonne salomonique bien travaillée; provient du portail d'une ancienne
maison de la rue de Moneada de Barcelone.
+■
62.!
N.° i3o.— Portion de colonne et chapiteau destinés à être adosés au mur. Provient du
couvent del Cannai.
A7.0 i3ï et 1 3 2. -Parties supérieures de colonnes adossées au mur avec leurs chapiteaux;
proviennent du couvent de Jérusalem.
N.° i33 à ¡35. — Chapiteaux gothiques dont nous ignorons la provenance.
AT.° ¡36. — Ecusson avec la croix de Calatrava et la date ¡638; provient de l'église du cou-
vent del Carmen.
N." 13J. — Socle de colonne avec l'insigne du Carmen; provient de l'église de ce même nom.
N." 1^8. — Linteau de pierre avec un ange au milieu et un buste en haut relief de chaque
côté; provient de la maison de l'avenue de Colon, ou selon la tradition, habita Cervantes.
N.° \3g et 140. — Deux colonnes du cloître gothique du couvent del Garmén, semblables à
celles qui sont décrites plus haut.
N." 141 . -Petit fragment représentant une tête de moine; provient du monastère de Poblet.
N.° 1 42 . — Autre petit fragment, représentant en bas relief un moine; même provenance.
N.° 14.3. Artistique chapelle en bois, d'un c^yle baroque mais d'un travail délicat; ren-
ferme l'image de la vierge du Rosaire. Elle est placé dans la salle à manger.
N. 144.il i63. — Plussieurs pièces de vaisselle des XVIe et XVIIe siècles, provenant du
couvent de Jérusalem.
N.° 164 et i65. — Deux amphores romaines trouvées dans une excavation.
N.° 166. —Beau retaille gothique; représente St. Etienne et provient de l'ancien couvent
des Capucins de Martorell.
N. ib~] . — Christ en metal éma-illé, et d'un aspect évoquant celui des figures égyptiennes.
Il fut trouvé dans une excavation practiquée à Vilafranca del Panades.
N." /OiS'à ///.--Quatre beaux écussons polychromes dont deux sont égaux; proviennent
du couvent de Jérusalem.
N." irj2. — Put de terre vernie, d'un goût moresque. Il était placé au sommet du clocher
d'Abrera.
N ° i/3. — Chapiteau orné de feuillage et placé près de la mordelle du puits: Provient de
la Cathédrale de Barcelone.
Chapiteaux
N.° 174. — Provient d'une ancienne maison de Martorell.
. N.° 1/5- — Chapiteau roman, avec une étoile pour tout ornement; provient du château de
Ko, afort, à Martorell.
jy_o ¡ y(K — Chapiteau byzantin, orné de quatre animaux; provient du monastère de Poblet.
N.° 777. — Très primitif et très simple; provient d'une ancienne maison de Martorell qui
avait servi de prison.
N." 118. — Provient du monastère de Ste. Marie de Ripoll.
N." ijq. — Chapiteau avec des têtes tout autour; provient du cloître roman, détruit aujour-
d'hui, du monastère de Montserrat.
N." 180-18 1 et 182. — Chapiteaux romans, très simples comme travail et qui proviennent
de l'ermitage de Ste. Margherite à Martorell.
A.° i83. — Petit chapiteau du second étage du cloître du couvent del Carmen.
63
N.° 184 à 1 81. ~ Chapiteaux presque semblables, avec des dessins en bas relief; provien-
nent de maisons particulières de Barcelone.
¿V.° 188. — Chapiteau d'un goût remarquable; provient du couvent del Carmen.
N." 18g et igo. — Chapiteaux bien travaillés et bien conservés; proviennent d'une ancienne
maison de la rue de Moneada de Barcelone.
N." igi et IÇ2. — Chapiteaux gothiques ornés de feuilles: proviennent d'anciennes maisons
de Barcelone.
N.° ig3. — Chapiteau byzantin, très primitif et dont nous ignorons la provenance.
N." 1 g4 à 204.. — Chapiteaux ayant grande ressemblance entre eux, très employés dans
l'architecture gothique et dont la provenance, peu importante d'ailleurs est très variée.
FIN
64